El Pacte Nacional pel Referčndum, a favor d'una consulta pactada amb l'Estat

?La cimera decideix impulsar una campanya estatal i europea per buscar adhesions ?El president de la Generalitat assegura que és un pacte amb una gran «transversalitat i pluralitat» ?El Govern central no descarta possibles repercussions judicials

25.12.2016 | 06:30

n El Pacte Nacional pel Referèndum, constituït ahir a l'auditori del Parlament, amb la presència del president català, Carles Puigdemont, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va acordar impulsar una campanya estatal i europea per buscar adhesions a un referèndum pactat amb l'Estat. Més de 80 representants d'institucions, partits i entitats de la societat civil favorables al dret a decidir van participar en aquesta cimera.

Així ho va explicar al terme de la reunió, de gairebé tres hores, Puigdemont, que va destacar la «gran transversalitat i pluralitat» d'aquest pacte, la voluntat del qual és celebrar a Catalunya un referèndum «de manera acordada amb l'Estat espanyol», i que presentarà un manifest i promourà una campanya al conjunt d'Espanya i a la resta d'Europa.

El president català va explicar que la reunió va servir per constituir Pacte Nacional pel Referèndum com una «evolució» i un «salt endavant» del Pacte nacional pel Dret a Decidir. Per a Puigdemont, el nou espai neix «amb un fil conductor» que és «la voluntat de celebrar a Catalunya un referèndum i fer-ho de forma acordada amb l'Estat», ja que aquesta és l'eina més «idònia».

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també va sortir satisfeta de la cimera explicant que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no va defensar «cap altre referèndum» que un d'acordat i amb garanties. «Només s'ha parlat de la proposta de consens» i no pas de l'unilateral que defensen JxSí i CUP, va insistir l'alcaldessa en reivindicar el referèndum com una bandera permanent dels comuns.

«Hi ha la voluntat de reimpulsar un espai ampli on l'element central és la democràcia i no la independència», va afegir a la roda de premsa posterior a la trobada al Parlament. L'alcaldessa de Barcelona també va descartar repetir ara el procés participatiu del 9-N i va recomanar «no fixar dates a curt termini» per no generar cap «frustració».

El vicepresident del Govern i president d'ERC, Oriol Junqueras, va celebrar el consens sorgit de la cimera, però va esperar que es mantingui quan es constati que no pot ser pactada amb el Govern espanyol. En ser preguntat si considerava viable que l'Estat permetés un referèndum per la independència, Junqueras va respondre que «l'experiència els ensenya que no». Tot i això, va afirmar que mai renunciaran a defensar la democràcia però va alertar que «mai es condicionarà a que donin permís a defensar el dret a decidir». «Sinó seria dret a demanar», va apuntar.

La nova comissió executiva

D'altra banda, es van decidir els 8 membres que formaran part de la comissió executiva del nou Pacte, amb la voluntat que el funcionament representi aquesta «transversalitat i pluralitat» anunciada pel president de la Generalitat. A la reunió, Puigdemont va suggerir vuit noms per integrar aquesta comissió: l'exdiputat del PSC Joan Ignasi Elena, l'exalcaldessa socialista de Badalona, Maite Arqué, l'exregidor del PSC a Barcelona Itziar González, els exdiputats d'ICV Francesc Pané i Jaume Bosch, l'exconsellera de CDC Carme-Laura Gil, l'exdiputada d'ERC Carme Porta i el director de les revistes Catalan International View i ONGC, Francesc de Dalmases.

Repercussions judicials

El delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va alertar que portarà als tribunals les decisions amb efectes jurídics que vulnerin la llei que puguin sortir de la cimera pel referèndum que se celebra al Parlament. En una atenció als mitjans, Millo va dir que el que està havent és una reunió política i que per això ell compareixia per donar resposta política, però va alertar que s'anirà als tribunals si en surten «decisions o actuacions jurídiques que se situïn fora del marc de les regles de joc». «Espero que no sigui així», va declarar. Millo va denunciar també l'ús del Parlament per portar a terme una trobada que no representa el conjunt dels catalans i va afirmar que qui judicialitza la política és «qui se situa al marge de la democràcia». Tot i això, va dir que el Govern espanyol manté l'oferta de diàleg.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema