El Parlament ha aprovat aquest dijous la llei d’habitatge que esquiva la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) d’alguns articles de la Llei 24/2015. La norma ha estat aprovada en la majoria dels punts per unanimitat tot i que hi ha hagut alguns articles en que PPC i C’s s’hi han abstingut o hi han votat en contra. La norma persegueix l’objectiu d’evitar desnonaments i establir mecanisme de reallotjament en els casos en que aquest ja s’hagi produït i ho fa substituint els instruments que havien estat recorreguts en l’anterior text. L’oposició ha compartit la necessitat de la llei, tot i que ha reclamat que es doti del pressupost necessari per fer-la efectiva i que s’insisteixi en la necessitat de crear un parc d’habitatge social suficient, així com de fer front al fenomen dels lloguers abusius.
La Llei de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones que es troben en risc d’exclusió residencial sorgeix com a resposta al recurs presentat pel govern espanyol contra diversos punts de la Llei 24/2015 en considerar que envaïa competències i que suposava un greuge respecte a la resta de ciutadans de l'Estat espanyol, entre d'altres. El maig d'aquest any el TC va admetre a tràmit el recurs i això va comportar la suspensió automàtica dels articles recorreguts.
El nou text aprovat aquest dijous estableix instruments alternatius als punts suspesos, com la substitució de la cessió temporal obligatòria d'habitatges buits que fixava la normativa en part suspesa per l'expropiació temporal de l'ús d'habitatges buits en mans d'entitats financeres. També proposa com a alternativa al lloguer social obligatori de forma indefinida un sistema per reallotjar les famílies amb un lloguer social limitat a un període de tres anys ampliable a sis.
D’altra banda, recupera la mediació a través del Codi de Consum i triplica els municipis on es pot actuar per pal·liar els efectes dels desnonaments. A més, crea la Comissió d’Habitatge i Assistència per a Situacions d’Emergència Social amb l’objectiu de coordinar l’actuació de les administracions per establir mecanismes de solució de conflictes i l’aplicació de mesures d’acció protectora establertes per la norma.
En l’àmbit econòmic, la norma preveu una partida de 14 MEUR per expropiar l’ús d’uns 2.000 habitatges arreu de Catalunya. El cost d’aquestes expropiacions s’haurà d’assumir a mitges entre Generalitat i ajuntaments. D’altra banda, també incorpora una partida de 250.000 euros per al personal de la Comissió d’Habitatge i Assistència. El cost econòmic d’altres mesures s’inclouen en partides de la conselleria de Governació i Habitatge.
Votació separada dels articles
Diversos articles s’han votat de manera separada i és per això que tot i que en la majoria dels punts hi ha hagut unanimitat, d’altres s’han aprovat amb les abstencions o els vots en contra de PP i C’s. El diputat de C’s Sergio Sanz ha criticat que la llei té per objectiu “rentar la imatge” ja que ha considerat que “no va acompanyada” del pressupost necessari. En aquest sentit, ha criticat que fins ara, tot i els “grans objectius” expressats pel Govern, les seves paraules no s’han traduït en inversió per pal·liar un problema que ha qualificat d’”estructural” ni per obtenir més habitatge social.
El diputat del PPC Sergio Santamaría ha explicat que en línies generals donaven suport a la llei perquè “dóna eines sense trepitjar competències” però ha mostrat la seva oposició al fet que la norma estableixi “l’obligació de reallotjament en determinats supòsits de persones o unitats familiars en risc d’exclusió social” en el seu article 17 ja que ha defensat que no es pot obligar a fer al sector privat “allò que no li correspon i que li correspon al públic” perquè suposa una “interferència perillosa”.
Aquest article 17 estableix que els propietaris estan “obligats, com a última mesura, a oferir als ocupants” d’un habitatge que es trobin en risc d’exclusió residencial i puguin perdre l’habitatge habitual, sempre que no tinguin cap possibilitat d’accedir a l’ús legítim d’un altre habitatge, el reallotjament a un habitatge de la seva propietat en règim de lloguer i per un termini de tres anys.
També ha reclamat un pressupost adequat el diputat del PSC Jordi Terrades i que aquest també es tingui en compte en els contractes programes que s’han de negociar amb els consistoris. Més enllà d’això, el socialista ha considerat que aquesta llei busca abordar una situació d’emergència però ha reivindicat que el que és necessari és “definir una nova política d’habitatge que vagi més enllà de la immediatesa”.
L’abordatge del lloguer abusiu en una futura normativa
El president del grup parlamentari de CSQP, Lluís Rabell, ha considerat un “cert èxit” que el text incorpori el context de lloguer abusiu però ha dit que és “insuficient” ja que remet a un futur canvi normatiu. “La llei no acaba de copsar ni la dimensió social ni el ritme frenètic al que s’està desenvolupant el problema”, ha declarat, al temps que ha alertat que s’està davant d’una “nova bombolla en el mercat immobiliari”.
Aquest concepte apareix en la disposició addicional sisena, que estableix que el Govern ha d’aprovar els criteris d’acord amb els quals s’han de regular els arrendaments urbans a Catalunya i, en el termini de nou mesos des de l’entrada en vigor de la llei, “ha d’elaborar un projecte de llei que tingui per objecte facilitar l’accés a l’habitatge, amb la modalitat de lloguer, garantint la seguretat i l’estabilitat contractual, i adoptant mesures que contribueixin a evitar increments de les rendes desproporcionades”.
La CUP denuncia “manca de contundència” contra bancs i grans tenidors
Per la seva banda, el diputat de la CUP Joan Garriga ha valorat que la llei afronta la intervenció en l’àmbit de l’habitatge des d’una posició “insuficient” respecte a la celeritat que requereix el problema, especialment el de mobilitzar el parc buit de pisos, i ha afegit que està “mancada de contundència” davant de bancs i grans tenidors.
Amb aquest argument ha explicat la seva oposició a que aquests bancs i grans tenidors estiguin convidats a participar a les taules a la Comissió d’Habitatge i Assistència per a Situacions d’Emergència Social. Garriga ha considerat que els interessos d’aquests agents estan “lluny” de l’objectiu que busca la comissió i ha recordat que són “culpables” de l’”estafa hipotecària”. “Fem-los a seure a la taula però no a la de les entitats sinó a la de negociació per recuperar el parc d’habitatge públic que fruit de l’especulació gestionen ells”, ha declarat. Garriga també ha esperat que l’objectiu de garantir el dret a l’habitatge es tingui en compte en els pressupostos del 2017.
