Mas demana que Rajoy declari en el judici del 9N

Sol·licita que comparegui al costat de Catalá per les seves declaracions en què "van minimitzar" la importància de la consulta

16.12.2016 | 06:30

La defensa de l'expresident de la Generalitat Artur Mas i de les exconselleras Joana Ortega i Irene Rigau proposen que en el judici pel 9N declarin com a testimonis el president del Govern, Mariano Rajoy, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá, per les seves opinions públiques sobre la consulta.

En els seus escrits de defensa presentats avui davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), als quals ha tingut accés Efe, els tres acusats de desobeir al Constitucional demanen que Rajoy i Catalá testifiquin en el judici per les seves declaracions en les quals, en la seva opinió, van minimitzar la importància jurídica de la consulta independentista.

Els lletrats de Mas, Ortega i Rigau sol·liciten l'absolució dels seus clients, per a qui la Fiscalia demana fins a deu anys d'inhabilitació, i insisteixen en la seva tesi que els membres del Govern no van desobeir al TC, atès que no van rebre cap requeriment exprés per part de l'alt tribunal per aturar la consulta alternativa.

Entre els testimonis que les tres defenses proposen per al judici, figura el de Mariano Rajoy, que els lletrats pretenen que aclareixi "el contingut i abast de les seves declaracions públiques" sobre la votació, concretament en què va afirmar que el 9N "no és un referèndum, ni una consulta, ni té efecte jurídic ".

Al ministre de Justícia, els lletrats pretenen preguntar-li, entre altres, per les afirmacions en les que va sostenir que el Govern permetria "celebrar el procés de participació si aquest és un exercici ciutadà de llibertat d'expressió" i en què va qualificar el 9N de " jornada de propaganda política mancada de validesa ".

En relació amb aquests testimonis, les defenses aporten al TSJC un seguit de notícies publicades a la premsa, en els dies previs i posteriors a la consulta, amb les opinions de Rajoy i Catalá sobre el 9N, que al seu entendre permeten valorar jurídicament la transcendència de la consulta i la "tolerància" del Govern respecte a la implicació de la ciutadania en la votació.

Amb aquests testimonis, els lletrats pretenen avalar una de les seves principals línies de defensa, l ' "actitud passiva" que al seu parer va mantenir l'Advocacia de l'Estat en no instar l'execució de l'ordre de suspensió de la consulta independentista que el Constitucional va dictar el 4 de novembre de 2014.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema