El Tribunal Constitucional (TC) ha suspès cautelarment la resolució de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP al debat de política general per a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. Els magistrats han admès a tràmit l'incident d'execució de sentència que el Govern espanyol va aprovar presentar el 14 d'octubre, que incorporava una petició perquè s'apliqués l'article 161.2 de la Constitució, que estipula la suspensió automàtica dels articles o preceptes impugnats. Els magistrats també adverteixen directament a Forcadell i Puigdemont que han de paralitzar qualsevol iniciativa contrària a aquesta suspensió i demanen informes a la Cambra catalana per determinar si les actuacions parlamentàries que van donar lloc a la resolució del referèndum van contravenir ja alguna decisió del TC. La decisió arriba abans de la cimera dels integrants del Pacte Nacional del Dret a Decidir que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha convocat pel dia 23.
Un cop admès a tràmit, el TC disposarà d'un termini de cinc mesos (prorrogables) per estudiar el recurs de l'executiu espanyol, que demana que es declarin nuls diversos apartats de la resolució 306/XI aprovada pel Parlament el 6 d'octubre. En concret, els apartats dels capítols titulats «Referèndum» i «procés Constituent» inclosos al títol I sobre «el futur polític de Catalunya». El Govern central argumenta que la resolució contradiu la sentència del TC que ja va declarar la inconstitucionalitat de la declaració del Parlament del 9 de novembre del 2015 sobre l'inici del procés, així com les decisions del mateix TC sobre els incidents d'execució que el govern espanyol ha presentat anteriorment sobre la creació i les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent. Un cop admes a tràmit l'incident d'execució de sentència el TC ha traslladat l'expedient al Ministeri Fiscal i al Parlament de Catalunya perquè en un termini de 20 dies formulin les al·legacions que considerin convenients.
Puigdemont i Forcadell, avisats
El TC ha acordat també -d'acord a la petició de l'advocat de l'Estat- notificar personalment la resolució a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, a la resta de membres de la Mesa, al secretari general del Parlament i al president i membres del govern de la Generalitat. El ple els adverteix del seu deure «d'impedir o paralitzar» qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada, i els adverteix de les «eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en que poden incórrer». L'alt tribuanl també requereix a Forcadell, als membres de la Mesa del Parlament i al secretari general del Parlament que en un termini de 20 dies presentin els informes previstos a l'article 92.4 de la Llei Orgànica del TC «sobre si les actuacions parlamentàries que van donar lloc a l'aprovació de la resolució» del referèndum han contradit la sentència i les resolucions anteriors del TC. En aquest context, el govern espanyol expressava, ahir, respecte la decisió del TC. Fonts del Govern citades per l'ACN apuntaven cap a aquesta direcció després d'apel·lar al «diàleg» amb la Generalitat. El president de JxSí al Parlament, Jordi Turull, de la seva banda, assegurava que la suspensió judicial no els distraurà del compromís de celebrar el referèndum. El portaveu d'En Comú Podem al Congrés, Xavier Domènech, acusava el TC de «voler apagar el foc amb gasolina» i recordava que l'alt tribunal ja ha suspès 32 normatives catalanes. Les declaracions de Domènech es produien el mateix dia que el portaveu parlamentari de CSQP, Joan Coscubiela, confirmava que la formació partiparà en la cimera convocada per Puigdemont el proper dia 23. El portaveu adjunt del PSC al Parlament, Ferran Pedret, de la seva banda, demanava aturar l'escalada del conflicte entre el Govern i l'executiu espanyol i instava els dos governs a tornar a asseure's i negociar en base de les 46 reclamacions plantejades pel president de la Generalitat
Cap candidat a l'alt tribunal
A Madrid, al Congrés, PP, PSOE i C's van avortar la proposta del PDECat per crear una comissió pel referèndum. En paral·lel, a Barcelona, el Parlament català declinava proposar cap candidat per substituir les places vacants de magistrat al Tribunal Constitucional (TC). Segons la llei, els parlaments autonòmics poden proposar noms i és el Senat qui acaba decidint. El PSC havia proposat el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) Xavier Arbós i el magistrat del TSJC i exvocal del CGPJ Félix Vicente.
