Malalts «aparcats» a l'hospital

15.12.2016 | 06:30

n el servei d' urgències de l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona el cap de setmana passat ha arribat a haver-hi, durant hores i dies sencers, fins a setanta-sis malalts esperant, en una llitera aparcada als passadissos, aconseguir una modestíssima habitació (un box) on poder deixar el malalt que transportava. Es tracta del més gran hospital públic de Barcelona, totalment gestionat per la Generalitat de Catalunya. Els malalts hagueren d'estar esperant-se de manera inhumana. Les seves famílies i personal sanitari hagueren d'estar consolant-los com podien. Tot està dit. De boca orella ho ha anat sabent tot el món sanitari. Però no hi ha hagut cap nota d'explicació –ja no diguem d'excusa– ni cap mitjà de comunicació ha volgut exposar-ho. Com si el que exposo, que és perfectament demostrable, fos una banalitat. En altres centres públics es van donar monstruositats del mateix gènere. En el més nou hospital concertat de Catalunya, el Moisès Broggi de Sant Joan Despí, una adolescent va estar vomitant durant setze hores des de la llitera on estava «aparcada». Ni se li van ni recollir els vòmits. Els pares ho van exposar amb una carta al director feliçment publicada en un gran diari barceloní. L'aparcament en passadissos de malalts que han de ser ingressats ve d'un problema crònic. S'ha anat cronificant des de les retallades de la sanitat pública establertes fa cinc anys per Artur Mas, quan va arribar a la Presidència de la Generalitat, el 2011, i mantingudes pel seu successor, Carles Puigdemont. Ara cal preguntar-se què passarà quan arribi la grip, ja ben propera.

En síntesi, el volum dels grans mitjans del sistema de la sanitat pública ve a ser un terç del que era, mentre que el nombre de malalts només tendeix a incrementar. A la vegada, ha disminuït enormement el nombre d'habitacions disponibles en pràcticament tots els grans centres hospitalaris públics de Catalunya. En tots ells, hi ha llits disponibles i habitacions tancades, inclòs el Vall d' Hebron.

Com és que això no s'exposa amb detall? És un secret d'estat o una dada d'interès públic cínicament amagada? No hi ha motiu digne perquè el que exposo succeeixi. Passa a causa del que he exposat aquí una i mil vegades: que la Generalitat de l'ex-CDC (la de Pujol, amb fills multimilionaris) i d'ERC vol ensorrar el que queda de la sanitat pública en benefici de la privada. Aquesta última ja té una quota de mercat –és literalment això– que va creixent dia a dia, per no dir d'hora a hora.

Un canvi espectacular ha tingut efecte. Ha estat la regressió consistent a instaurar de cop i bàrbarament un sistema de pagament privat de l'assistència sanitària. Pagar arribarà a ser totalment obligatori i les persones que no puguin fer-ho literalment es moriran. Ja vaig donart dades (oficials, 5,3 per cent) sobre el brutal augment de la mortalitat que ningú ha reproduït. No és un futur hipotètic sinó una realitat ja vigent. Una realitat que ha causat i està causant uns danys immensos, des d'escurçament de durades de vida a pèrdues incomptables de qualitat de vida. Moren persones abans del que havia de ser la seva hora i unes altres tenen una pèrdua de qualitat de vida evident.

Tot plegat és monstruós i ha de ser ben exposat. A més, avui no dic res de la destrossa moral i psicològica d'uns professionals sanitaris que no donen a l'abast. Tot plegat està insòlitament emparat per una falta d'anàlisis i de recerques pràctiques i resolutòries que són gravíssimes. És un camp aquí pràcticament verge que crema als ulls.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema