n Davant de dos testimonis de pes polític, la vicepresidenta del Govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, Iñigo Urkullu va jurar, ahir, a Gernika, el càrrec a lehendakari. Ho va fer amb missatge, expressant el compromís de treballar «per una Euskadi millor i per a tots». Amb un nou Govern a Madrid que per boca del seu delegat a Barcelona, Enric Millo, no es cansa de presentar una i altra vegada la paraula «diàleg» com a l'antídot que ha de resoldre la complicada qüestió identitària espanyola, resultava inevitable la comparació entre les posicions dels dos territoris més significats en aquest debat, Catalunya i Euskadi. «La via basca» i «la via catalana», que semblen haver intercanviat els papers: ara són els governants bascos els abanderats del pacte, en substitució dels catalans, més proclius a solucions de caire dràstic.

I mentre Urkullu, que pacta amb el PSE i que parla de reforma de l'Estatut basc «pactada» amb Madrid, jurava el càrrec, Puigdemont i Soraya s'asseien de costat i mantenien, segons el president català, «paraules de cortesia», però sense anar més enllà.

Després, el president català, que recela de l'acord amb l'Estat -«sempre acostuma a desaparèixer», va dir- expressava respecte per l'altre procés, el d'Euskadi, i desitjava que «el poble basc pugui anar tan lluny com es proposi». Observava Puigdemont que Catalunya i el País Basc es troben en «cicles diferents» i, en aquest context, recordava vells temps: «sempre hi ha un gran respecte per les decisions que prenguin respectivament els dos pobles. Així ha estat i així ha de continuar sent», declarava. El president es mostrava convençut que ahir era un «moment especial de la història del País Basc», de manera que Catalunya havia de ser present en «un dia tan important i carregat de simbolisme».

La «lleialtat» de Madrid

Per la seva banda, en unes breus declaracions als mitjans de comunicació, Sáenz de Santamaría transmetia al ja lehendakari Urkullu el desig de «la màxima sort i la màxima lleialtat i voluntat d'entesa en aquesta etapa que s'obre» i manifestava la convicció que «és moment de treballar tots junts».