La Generalitat cobrarà un cànon per fer activitats esporàdiques a les platges que no estiguin incloses al pla d'usos dels municipis. Així ho preveu el futur Avantprojecte de Llei d'Ordenació del Litoral, que també preveu dotar els ajuntaments de més poder a l'hora de gestionar els seus trams de costa. La taxa en qüestió es cobrarà «a tota ocupació del Domini Públic Marítim Terrestre que no estigui inclosa al pla d'usos». És a dir, en aquelles activitats que es realitzen arran de platja (i en alguns casos als passejos marítims) de forma especial, esporàdica o imprevista. Això inclourà esdeveniments esportius, així com esdeveniments lúdics com ara concerts, festivals i altres activitats privades.
En canvi, segons van explicar fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat, els xiringuitos, el lloguer de patins, barques, i totes les activitats que ja entren habitualment en els plans municipals estarien exemptes de pagar l'impost, perquè actualment ja se'ls aplica una taxa que recapta la Generalitat però que acaba a les arques de l'Estat.
Corretja de transmissió
Territori va voler deixar clar que aquesta taxa no suposarà un doble gravamen ni per als futurs interessats ni pels que ja hi tenen un negoci. «La Generalitat seguirà fent de corretja de transmissió per a l'Estat en el cas de les activitats incloses al pla d'usos. En totes les altres, recaptarà el cànon però no se li aplicarà el de l'Estat», van informar des de la Conselleria. En aquest sentit, també va recordar que l'import que es recapti amb el cànon es destinarà «a actuacions de millora de la costa, d'acord amb els criteris establerts al Pla d'ordenació del litoral català».
Entre els usos que habitualment s'autoritzen a les platges hi ha les instal·lacions desmuntables i les activitats esporàdiques, com ara casaments, concerts, castells de focs o atraccions mecàniques. Durant aquest 2016, s'han tramitat un total de 733 sol·licituds d'aquest tipus. A més, 68 municipis litorals ofereixen serveis a la ciutadania a les seves platges durant la temporada de bany. En total, el Departament ha tramitat enguany la sol·licitud de 5.439 activitats, tant terrestres com marítimes, a 393 platges. La major part d'aquestes han estat a les províncies de Girona (41%) i Barcelona (27%).
Actualment, tothom qui vol fer una activitat a la platja, estigui o no prevista, ha de pagar un tant per cent a Costes de l'Estat. Amb la futura normativa, la Generalitat es reservaria el dret de recaptar i administrar els diners de les activitats esporàdiques i al mateix temps, seguiria gestionant els diners de les activitats fixes i fent de «corretja transmissora» enviant els diners a Madrid. Aquest procés, però, encara està en una fase embrionària i Territori no espera començar la tramitació de l'avantprojecte de llei fins al primer semestre de l'any vinent. Després haurà de ser aprovada pel Parlament abans que es pugui començar a aplicar.
La nova normativa també preveu que els ajuntaments impulsin els plans d'ús del litoral i les platges per ordenar les ocupacions d'instal·lacions desmuntables. A diferència dels actuals plans, que són a temporada vista, la seva vigència serà de quatre anys, per tant, els ajuntaments hauran d'incloure la previsió d'activitats i instal·lacions per aquest termini de temps, no només les de la temporada anual de bany.
La futura Llei d'ordenació de litoral també comptarà amb un Catàleg de classificació de trams de platges presentat dijous passat a Badalona pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, i la participació de l'alcaldessa de la ciutat, Dolors Sabater, i dels alcaldes de Deltebre i Lloret de Mar, Lluís Soler i Jaume Dulsat, respectivament.
L'exhaustiva anàlisi, realitzada pel Departament de Territori i Sostenibilitat amb consens amb els ajuntaments, conclou que les platges ocupen gairebé 260 quilòmetres dels 714,4 del litoral català, un 36% de la seva longitud. A Catalunya hi ha 70 municipis costaners que compten amb 560 platges, dividides en 596 trams, dels quals un 56,28% són urbans i la resta (43,62%) naturals.
Aquesta distinció permet incrementar el coneixement sobre el litoral del país, així com detallar amb precisió els usos permesos en cada tram. "En els trams naturals es redueix l'ocupació i es restringeixen molt les distàncies" entre les activitats autoritzades, "en canvi, es potencia l'activitat econòmica a les platges urbanes". va explicar Agustí Serra.
L'estudi es complementa amb una recerca de toponímia, dades de camp i informació geogràfica, urbanística i mediambiental. Hi ha una fitxa per a cadascun del trams, amb tota la seva informació i una fotografia. Així "el ciutadà pot consultar les activitats, serveis de temporada i concessions autoritzades en qualsevol tram de platja de Catalunya" va remarcar Serra.
