La Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat aquest dimecres davant de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) una querella criminal contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per permetre la votació de les conclusions de la Comissió d'estudi del Procés Constituent el passat 27 de juliol, tot i que el Tribunal Constitucional (TC) l'havia advertit que no ho podia fer. La querella, de 30 pàgines i signada pel fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, després de l'ordre rebuda per la fiscal general de l'estat, Consuelo Madrigal, acusa Forcadell de prevaricació i desobediència, i no tanca la porta a querellar-se contra més càrrecs o autoritats, entre els que cita els portaveus parlamentaris de JxSí i la CUP, Jordi Turull i Anna Gabriel, respectivament, per demanar la introducció de la votació en l'ordre del dia de l'últim ple parlamentari de juliol.

El text de la querella repassa cronològicament els fets que han portat fins a portar per la via penal la decisió de Forcadell. Així, recorda que la declaració d'inici del procés aprovada el 9 de novembre del 2015 va ser anul·lada pel TC el 2 de desembre i ja s'advertia aleshores que no es podia desenvolupar cap acció parlamentària o administrativa derivada d'aquella declaració. El 20 de gener d'aquest any es va aprovar la creació de les comissions parlamentàries, entre les quals figurava la comissió d'estudi del Procés Constituent. L'Advocacia de l'Estat va presentar davant del TC el que s'anomena incident d'execució de sentència, en considerar que la creació de la comissió infringia la sentència que havia anul·lat la declaració del novembre.

No va ser fins el 19 de juliol que el TC va respondre, l'endemà que la comissió aprovés les seves conclusions, i va dictar una interlocutòria on estimava l'incident presentat i reiterava que la cambra no podia aprovar conclusions que vulneressin el marc constitucional espanyol, advertint als càrrecs públics i especialment als membres de la Mesa del Parlament de la seva responsabilitat si ho permetien. El 20 de juliol la Mesa del Parlament es va donar per assabentada de les conclusions però no va incloure la seva votació en el següent ple. Forcadell va demanar un informe als serveis jurídics de la cambra, i el secretari general en funcions i el lletrat major van opinar que els diputats havien de conèixer les "implicacions" de la interlocutòria del TC, recordant-los, citant la mateixa interlocutòria, que "és a la pròpia cambra autonòmica a qui li correspon vetllar perquè la seva actuació es desenvolupi en el marc de la Constitució".

No obstant això, en el ple del 27 de juliol, els portaveus parlamentaris de JxSí i la CUP van demanar una alteració de l'ordre del dia per permetre la seva votació, cosa prevista en el Reglament. Forcadell els va advertir del que deia el TC i els serveis jurídics de la cambra, tres membres de la Mesa del Parlament es van oposar a la inclusió de la votació en el ple, i els grups de C's i PP van marxar de l'hemicicle. Les conclusions es van aprovar amb els vots de JxSí i la CUP, CSQP s'hi va oposar i el PSC no va votar.

En aquest sentit, la fiscalia considera que el TC va fer "clares advertències" a Forcadell, que hauria comès un "incompliment frontal" de la sentència i la interlocutòria "amb ple coneixement" del seu contingut. També recrimina a la presidenta del Parlament que tot i no fer explícit el seu incompliment de les resolucions del TC ho va acabar fent per la via dels "fets consumats", amb "total menyspreu i contradicció flagrant de la Constitució espanyola" i amb "actes expressos de desobediència a l'autoritat" del TC que intenten "dinamitar el sistema de distribució de competències". És una "oberta i deliberada derogació per la via de fet de la Constitució", diu la fiscalia, i opina que Forcadell va "alterar arbitràriament el sentit del mandat electoral" del 27-S. La querella sosté que Forcadell era conscient que "impulsava un tràmit constitucionalment il·legítim, viciat d´arrel per falta absoluta de competència" i qualifica la seva actuació d'"extravagant".

Igualment, el ministeri públic argumenta que la declaració del novembre del 2015, la creació de la comissió d'estudi al gener i l'aprovació de les seves conclusions al juliol formen una "unitat natural d'acció" per tirar endavant el procés sobiranista saltant-se els mecanismes legals de reforma que la pròpia Constitució preveu. En el mateix sentit, rebutja el "pretès ardit elucubrat" per traspassar la responsabilitat de la votació de la Mesa al Ple del Parlament.

De fet, considera que Forcadell va fer un "exercici desviat de funcions públiques", amb "arbitrarietat intrínseca", i considera que la seva decisió no és un acte polític, sinó administratiu, i per tant no es pot emmarcar en la inviolabilitat i immunitat parlamentàries i sí, en canvi, en el delicte de prevaricació.

La querella, ordenada fa només dos dies per la Fiscalia General de l'Estat, ara haurà de ser admesa a tràmit, o no, d'aquí uns dies per part de la Sala Civil i Penal del TSJC.