LA MENTIDA I LA VERITAT AVUI EN EL MATRIMONI

18.10.2016 | 06:30

«S'entén que a casa nostra hagi sorgit insòlitament un personatge com Artur Mas que s'hagi convertit en un gran defensor de la mentida. O, com a mínim, algú que no defensa la veritat com a element clau de tota la vida col·lectiva»

omés he passat de puntetes pel Dret matrimonial. Sempre em va semblar agafat pels pèls. Sospito que se l'anirà omplint des de fora de la Institució posant els diners de les parts en fons, o en altres mecanismes econòmics no integrats en el mateix matrimoni.
És obvi que alguna cosa s'hi ha de posar, perquè per ara no hi ha hagut matrimoni sense un seu règim econòmic matrimonial. Volent simplificar el que no es coneix es pot arribar a la paròdia. O bé caure en la especulació pura i dura, també a evitat des del periodisme, atès que de bons advocats matrimonialistes sí que n'hi ha.
Els canvis són profunds i no pas externs al cap intrínsec al propi matrimoni. Aquest té unes necessitats força diferents de les que tenia anys enrere. Els joves ja no el veuen com a imprescindible.
Un com un eix central per a res. A molt països resulta molt més durador fins i tot l'amistançament. A la vegada ha deixat de ser vist com uns ens determinant.
El matrimoni es pot arribat a trencar per pràcticament no res. Ara visc un cas d'un matrimoni de 26 anys de durada que pot estar acabant perquè l'esposa va acusar el marit d'infidelitat. Fa una acusació cent per cent infundada, injusta i, en definitiva, falsa del tot. Però ni calia demostrar-ho, cosa que efectivament ni s'intentà. Les parts se'n fotien -excepte l'esposa, i al final també. El marit ho passa fatal però no atrau gaire o gens solidaritat. Més aviat se'n foten per no haver-se'n aprofitat.
S'entén que a casa nostra hagi sorgit insòlitament un personatge com Artur Mas que s'hagi convertit en un gran defensor de la mentida. O, com a mínim, algú que no defensa la veritat com a element clau de tota la vida col·lectiva.
Algú hi pensa? Potser no. Tot està molt atrotinat. En què es pot creure. En Artur Mas ja sabem que no. En declarar sota jurament ja sabem que tampoc.
Exposo a un professor universitari el meu desconcert. Em diu que el seu és mes gran.
La cosa singular és que cap professor és capaç de distingir entre universitat, ni professors. Ni res. Ens hem igualat per baix.
M'agradaria molt trobar un heroi que em digués que alguna cosa millora. Seria fals. Caldrà tornar a esperar no se sap què. Això va així. Brillar et pot portat a ser acusat de traïdor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema