La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, va lamentar ahir en un homenatge en motiu dels 80 anys de l'inici de la Guerra Civil que "cap dels govern de l'Estat" hagi avançat en la reparació històrica. "Ben al contrari", va denunciar Munté, "hem patit una indigna desmemòria", va afegir. Davant d'això, la consellera va exposar que atès que l'Estat "no demana perdó", la Generalitat "no demanarà permís" per a la seva reparació.

Munté va presidir ahir l'homenatge als "immolats per la llibertat de Catalunya", amb motiu del 80è aniversari de l'inici de la Guerra Civil, un acte celebrat al Fossar de la Pedrera en el castell de Montjuïc de Barcelona, on també s'ubica la tomba de l'expresident Lluís Companys, afusellat per les tropes franquistes.

En la seva intervenció, davant un centenar de persones, entre les quals hi havia l'exconseller Boi Ruiz o el líder d'EUiA i membre de la Mesa del Parlament Joan Josep Nuet, Munté va recordar que la setmana passada el Govern va acordar que el 15 d'octubre es convertís en el "dia nacional" a Catalunya de les víctimes de la Guerra Civil i la repressió del franquisme.

Però a més d'aquest "gest en la línia de la reparació de caràcter simbòlic", la dirigent del PDC va subratllar que aquesta setmana hi haurà un "nou gest" al Parlament com la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, per "aconseguir que es declarin nuls els judicis sumaríssims, com el de Companys".

"Fa vuitanta anys de l'inici de la Guerra Civil i quaranta des de la mort del dictador. Però cap govern de l'Estat, independentment de la seva ideologia, ha avançat en la justícia o reparació. Al contrari, hem patit una indigna desmemòria cap a les persones que van lluitar per la llibertat i la República", va afirmar. Per això, va afegir, "si ells creuen que no han de demanar perdó, doncs nosaltres no hem de demanar permís per treballar en la reparació". A més, va considerar que "justícia és demanar perdó i reparar el molt de mal causat".

La portaveu del Govern català va agrair la feina d'entitats com l'Associació d'Immolats per la Llibertat de Catalunya o el Memorial Democràtic per "seguir defensant una causa tan important", la de la recuperació de la memòria dels qui "van patir la repressió, la presó, i molts van perdre la vida -va apuntar- per la defensa dels drets, les llibertats i la República".

A l'homenatge, durant el qual un saxofonista va interpretar La Internacional, l'himne d'Els Segadors i El Cant de la Senyera, alguns assistents van fer onejar diverses banderes republicanes i van concloure amb crits a favor de la independència de Catalunya.

A l'acte d'ahir s'hi van adherir nombroses personalitats que no hi van poder assistir, com el president Carles Puigdemont; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; l'expresident Artur Mas; la secretària general d'ERC, Marta Rovira; diversos consellers o entitats com Òmnium Cultural.

"Silenci i foscor"

A més de diverses ofrenes florals, tant al monument a les víctimes com a la tomba de Companys, també es va llegir una carta de Forcadell en què va criticar "el silenci i foscor durant la dictadura i l'amnèsia de la Transició que no ha corregit l'Estat, amb el pretext de la pau". La presidenta del Parlament va demanar en la missiva "reivindicar la memòria històrica, honrar la memòria de les víctimes i continuar reivindicant justícia, no venjança, però sí justícia", ja que "un país no pot ser just si no ha fet justícia amb les seves víctimes".