El Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem van avalar ahir l'acció penal per desobediència contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i contra el diputat i exportaveu de la Generalitat, Francesc Homs, amb dues iniciatives diferents però que van ser anunciades al mateix temps.
El ple del Constitucional va aprovar per unanimitat denunciar davant el fiscal un possible delicte de desobediència per part de Forcadell, per no acatar les resolucions del tribunal. Així, va emplaçar a la Fiscalia a obrir la via penal per determinar si va cometre cap tipus de delicte en permetre la votació de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent. La decisió es va fer pública a les 14.30 hores, a la vegada que es coneixia la resolució del Suprem de tramitar davant el Congrés el suplicatori per actuar penalment contra Homs per dos delictes, desobediència i prevaricació per la consulta del 9-N.
La petició del Suprem exclou el delicte de malversació, que també li imputava el fiscal a Homs i, per tant, qualsevol pena de presó. No obstant això, és l'avantsala d'un possible processament del diputat.
L'actuació del Constitucional és molt menys directa, ja que en el seu acte no dirimeix l'existència o no de responsabilitat penal. Es limita a denunciar els fets davant el fiscal, a qui assenyala que, si "ho estima pertinent", ha de promoure "l'exercici de les accions penals que consideri procedents". Aquesta és la primera vegada en la història de l'alt tribunal en què actua d'aquesta manera, cosa que aporta un pes evident a la seva acció contra la parlamentària catalana.
El Constitucional va decidir el passat 1 d'agost per unanimitat suspendre la resolució del Parlament de Catalunya en què marcava el seu full de ruta cap a la independència. Li va donar 20 dies de termini a Forcadell perquè li informés de la seva actuació abans d'una possible acció contra ella.
El TC no aplica a Forcadell les capacitats sancionadores que li permet la recent reforma de la seva Llei Orgànica aprovada pel PP. Arran d'un recurs dels governs catalans i basc, haurà de ser el propi TC el que decideixi si aquesta reforma és o no constitucional.
Al mateix temps, el TC és molt precís quan afirma que "tots els poders públics estaven i estan obligats al compliment del que resolgui el Tribunal Constitucional", des d'abans de la reforma.
Els procediments contra els dos polítics catalans tenen orígens diferents. La causa contra Homs està relacionada amb el el 9-N. En aquella data Homs podria haver desobeït, segons el jutge del Suprem que instrueix el seu cas, la suspensió de l'esmentada consulta pel Tribunal Constitucional, una desobediència conscient que també suposa un possible delicte de prevaricació. Aquella desobediència va tenir a veure amb les garanties per escrit que Homs li va donar a un proveïdor necessari per a l'organització de l'esdeveniment, garanties que asseguraven a l'empresa que no estava incomplint la sentència del TC quan subministrava els seus serveis a la Generalitat. Homs va al·legar que ni el TC, ni el Govern central, van deixar clar fins on arribava la prohibició i que va complir el mandat de la majoria dels votants.
Forcadell, de la seva banda, podria haver desobeït el TC en aprovar resolucions de full de ruta del procés al Parlament després que el Constitucional les anul·lés.
El TC va acordar ahir notificar "personalment" la decisió a Forcadell, als membres de la Mesa del Parlament, al Secretari General, al president Carles Puigdemont i als membres del Govern perquè "sota avís de les responsabilitats en que puguin eventualment incórrer" s'abstinguin de donar compliment a les conclusions de la Comissió i els recorda "el seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la nul·litat d'aquesta resolució".
El TC tomba la llei d'igualtat
A última hora d'ahir es va saber també que el TC ha acceptat parcialment el recurs que el Govern espanyol va presentar contra la Llei d'Igualtat entre Homes i Dones i la va anul·lar parcialment en considerar que envaeix competències de l'Estat, en especial en matèria de llibertat sindical i drets laborals.
