La Fiscalia demana penes de fins a 13 anys de presó per a quatre presumptes membres d'un clan d'origen serbi acusat d'haver intentat comprar-li un ronyó a un indigent, a canvi de 6.000 euros, per facilitar el trasplantament que un d'ells necessitava.
En la secció setena de l'Audiència de Barcelona s'ha iniciat avui el judici contra els quatre acusats, que afronten penes d'entre 9 i 13 anys per delictes de promoció de trasplantament il·legal i coaccions, així com una falta de lesions, atès que suposadament van pegar a l'indigent quan a l'últim moment va desistir de vendre'ls el seu ronyó.
Els processats formen part d'un clan familiar d'origen serbi que va ser investigat per l'Audiència Nacional per suposat tràfic d'éssers humans, en una causa que va ser arxivada al gener del 2014 però que va permetre destapar el presumpte intent de compra del ronyó, gràcies a les converses telefòniques intervingudes per la Policia Nacional.
La Fiscalia acusa els processats, tres d'ells membres d'una mateixa família i un quart que treballava amb ells de xofer i traductor, d'haver intentat comprar per 6.000 euros el ronyó a un immigrant "sense papers" d'origen marroquí que vivia en la indigència a l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp).
Segons el ministeri públic, el clan va intentar comprar el ronyó per a un dels acusats, Toni R., al qual a l'octubre del 2014 es va diagnosticar una hipertensió arterial maligna renal per la que va haver d'iniciar un tractament d'hemodiàlisi en un centre sanitari de Reus (Baix Camp).
L'acusat, que en les seves visites mèdiques va suplantar la identitat del seu germà i també acusat Django R. per poder usar la targeta sanitària d'aquest ja que ell no en tenia, va ser atès posteriorment a l'Hospital de Bellvitge, on al desembre del 2014 se li va prescriure que necessitava un trasplantament de ronyó.
Ignorant la legislació espanyola, que només permet la donació d'òrgans "inter vius" de forma desinteressada, sosté la Fiscalia, els acusats van ordir un pla per aconseguir que una persona accedís a vendre'ls un ronyó i es fes passar davant les autoritats sanitàries com un amic de la família.
D'aquesta forma, el xofer del clan va posar en contacte a la família amb l'indigent marroquí, que llavors vivia en una casa okupada i subsistia demanant almoina, i li van oferir 6.000 euros pel seu ronyó aprofitant-se, segons la Fiscalia, de la situació d'extrema necessitat que la víctima travessava.
Quan els metges havien determinat ja la compatibilitat del ronyó del processat amb el de la víctima, i només quedaven pendents els tràmits notarials necessaris per legalitzar el trasplantament, l'indigent es va desdir i va desistir de vendre el seu ronyó als processats, la qual cosa segons el ministeri públic va motivar que aquests se l'emportessin a casa seva i li clavessin una pallissa.
En la seva declaració en el judici, els processats han negat que oferissin diners a l'indigent a canvi del seu ronyó -com a molt admeten que li podien haver donat feina en agraïment- i han mantingut que aquest es va oferir voluntàriament a facilitar el trasplantament pel bon tracte que li donava la família.
Els processats reconeixen que van intercanviar "crits i empentes" amb l'indigent quan aquest es va desdir en la seva oferta, però neguen que arribessin a apallissar, extrem del qual amb prou feines hi ha proves ja que quan la víctima va ser visitada per un metge, als dies de l'agressió, només patia una lleu cervicàlgia.
La Fiscalia imputa als acusats un delicte de promoció del trasplantament il·legal d'òrgans, argumentant que van utilitzar la seva àmplia situació econòmica -un informe policial xifra en prop d'un milió d'euros els moviments anuals del clan- per forçar la compra d'un òrgan a una persona necessitada de diners.
El trasplantament, d'una altra banda, no era essencial per a la supervivència del processat, que després de frustrar-se el seu pla segueix amb vida gràcies a tractaments periòdics de diàlisi.
