L'ex-president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest dilluns que per a ell és un "honor com a demòcrata i com a sobiranista català" ser processat per haver posat les urnes i ha garantit que ho tornaria a fer. En roda de premsa conjunta amb Joana Ortega i Irene Rigau després de conèixer les peticions de penes de la Fiscalia Superior de Catalunya, Mas s'ha queixat que la vicepresidenta del govern espanyol ja estigui dient que van incomplir la llei.

"Això ho hauria pogut dir un ministre de Franco, no hi ha gaire diferència", ha constatat. L'ex-president també ha aprofitat per negar que el PP li oferís una consulta tolerada, tal i com va confirmar Francesc Homs. De cara als propers mesos, ha demanat que aquest procés judicial serveixi "d'exemple de l'actitud de coratge que caldrà tenir en el futur".

Mas, Ortega i Rigau han volgut comparèixer conjuntament després que s'hagi conegut que la Fiscalia Superior de Catalunya demana per a ells 10 anys d'inhabilitació, en el cas de l'ex-president, i nou anys per a les ex-conselleres. Després de recordar que aquest procés judicial va començar amb els fiscals catalans assegurant que no hi havia causa, Mas ha acusat el govern espanyol de pretendre convertir una "festa de la democràcia en un aquelarre judicial", i ha constatat que a l'executiu de Mariano Rajoy "li produeix certa urticària" la democràcia i la separació de poders. "I si aquesta democràcia porta accent català, ja no és una mica d'urticària, sinó irritació total de la pell", ha ironitzat.

I és que l'ex-president s'ha queixat que la mateixa vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ja ha dit que Mas, Ortega i Rigau han incomplert la llei, sense esperar-se al judici, actuant com ho faria "un ministre de Franco" i demostrant tenir "tics predemocràtics".

En aquest context, ha assegurat que per a ell, "com a demòcrata, com a català i com a sobiranista català és un honor ser processat per part d'aquests poders espanyols per haver escoltat la gent, per haver actuat en conseqüència, per haver-hi posat la cara, per no haver calculat les conseqüències personals de partit, per haver traduït en fets aquest clam de molta gent".

I com ja ha dit altres vegades, ha afegit que si es trobés en la mateixa situació tornaria a fer el mateix, perquè no concep la democràcia "si no es pot actuar d'acord amb els anhels àmpliament expressats per la gent al carrer i a les urnes".

D'altra banda, ha negat que l'Estat li oferís un 9-N tolerat, tal i com va confirmar Francesc Homs fa unes setmanes. "És fals, a mi no em van dir 'si agafeu un perfil baix i no us feu notar massa, si feu el bon minyó, no farem res'. Mai em van dir això, ni directa ni indirectament", ha assegurat en roda de premsa amb Homs assegut en primera fila. L'ex-president ha afegit que ell sí que va demanar a Mariano Rajoy que tolerés la consulta, i més quan no tenia efectes jurídics, però la realitat ha demostrat que no ho va fer.

Mas ha reconegut que no té més remei que confiar que la justícia farà honor al seu nom i no se sentirà pressionada pel govern espanyol, "que presumeix d'afinar les posicions dels fiscals". En preguntar-li si acatarà o no la sentència, s'ha limitat a dir que no és un problema d'acatar o no, perquè "les sentències són les que són, i legalment hi ha el que hi ha". Altra cosa és que ell anirà "a tot arreu on calgui a defensar" el 9-N. "Jo no pararé, perquè és una autèntica salvatjada el que estan fent", ha avisat.

"El coratge no són discursos abrandats o tuits ocurrents"

També ha volgut llençar un missatge als sobiranistes. Al seu parer, aquesta petició de la Fiscalia és un "avís als navegants" de cara al futur, i ha de com a exemple de l'actitud de "coratge" que caldrà tenir en els propers temps.

"El coratge no són discursos abrandats o tuits ocurrents, és transformar en decisions polítiques allò que la gent demana al carrer i a les urnes de manera civilitzada i pacífica", ha advertit. També s'ha dirigit als demòcrates, als qui ha reclamat que lluitin per una democràcia de qualitat, siguin o no independentistes.

Ortega no té consciència d'haver comès cap delicte

De la mateixa manera, també l'ex-vicepresidenta del Govern Joana Ortega ha afirmat que ho tornaria a fer, perquè el 9-N es va fer "respectant la legalitat i amb transparència". De fet, ha assegurat que no té "cap consciència d'haver comès cap delicte", perquè en un estat democràtic "donar la veu al poble és un acte de responsabilitat i era i és un acte de compromís personal i col·lectiu d'un govern democràtic".

Per la seva part, l'ex-consellera Irene Rigau ha constatat un problema entre legalitat i legitimitat, el que demostra que la democràcia espanyola està "malalta". "Fa 45 anys que exerceixo de servidora pública. M'estan dient que no sóc digna de servir el meu país i la meva societat? No sóc digne d'ocupar una responsabilitat pública? No som dignes de ser elegits?", ha preguntat.

Rigau ha afirmat que tant ella com els seus companys es consideren "més que mai" dignes de l'exercici públic, per fer de pont entre els interessos de la ciutadania i les institucions, perquè "deixar expressar els sentiments de la gent no pot ser mai un delicte".