El Govern no descarta aplicar de forma més estricta la taxa per cobrar rescats

El titular d'Interior, Jordi Jané, ha alertat de l'"'efecte Decathlon'" i de la dependència de les noves tecnologies:

03.10.2016 | 18:46
El Govern no descarta aplicar de forma més estricta la taxa per cobrar rescats

El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha avisat aquest dilluns que la Generalitat podria aplicar de forma més estricta la taxa per salvaments al medi natural davant l'augment de rescats que s'està produint. En el balanç de la campanya forestal, que va del 15 de juny al 15 de setembre, Jané ha assenyalat que els Bombers han hagut d'intervenir en 493 rescats durant aquests tres mesos, 289 dels quals van ser a la muntanya, un 18% més que el mateix període de l'any passat.

El conseller s'ha mostrat preocupat davant aquest increment i ha fet una crida a la precaució de cara a la temporada de bolets. Jané ha assegurat que "molts dels rescats es podrien evitar amb una bona preparació, amb l'equipament adient i amb el coneixement de l'entorn i de les prediccions meteorològiques i una bona orientació" i ha alertat d'un "efecte crida de refiar-se de les noves tecnologies i pensar que tot és molt fàcil amb les rutes baixades al GPS". La taxa, que va entrar en vigor l'octubre del 2009, s'ha aplicat fins ara en sis ocasions i els imports que s'han demanat han anat dels 142 euros als 18.183.

"No tothom és Kilian Jornet o Núria Picas. No tothom pot pensar que arribarà on vulgui", ha sentenciat Jané aquest dilluns per prevenir dels perills de la muntanya i demanar "màxima cura i responsabilitat" quan es fa una ruta, després que en els darrers anys s'hagi produït un augment "gradual" dels rescats. El titular d'Interior ha alertat de l'"'efecte Decathlon'" i de la dependència de les noves tecnologies: "Ens pensem que el GPS ens garanteix el camí i després ens quedem sense bateria, sense ruta i sense mòbil".

Jané ha assenyalat que fins ara el Govern ha estat "restrictiu" a l'hora d'aplicar la taxa de salvaments perquè, segons ha assegurat, la voluntat de la mesura no era ni sancionadora ni recaptatòria. "La normativa per ser interpretada de manera més o menys flexible. Si l'augment de rescats continua, el que esta clar és que la normativa hi és i s'ha de complir, també per part del Govern", ha apuntat.

Els Bombers constaten que molts serveis es podrien evitar si es tinguessin en compte els consells bàsics de seguretat i autoprotecció. Fins al 15 de setembre, s'han realitzat el 2016 un total de 993 serveis de rescat o recerca en el medi natural, dels quals 596 han estat rescats de muntanya. També la recerca de persones que s'han perdut ha augmentat en els darrers anys.

Dels 171 serveis de recerca el 2012 s'ha passat als 383 del 2015. Els Bombers han realitzat 290 recerques de persones perdudes el 2016. Segons alerten els Bombers, tot i el bon equipament de què disposen molts dels excursionistes, a alguns els falta un important domini del medi, com per exemple saber interpretar un mapa, orientar-se malgrat la boira o reorientar la ruta davant l'arribada a un penya-segat. Aquesta situació requereix un aprenentatge i una experiència que proporcionen els clubs i les entitats excursionistes.

La informació no filtrada de les xarxes o els llocs web, l'increment de l'oferta d'activitats a la muntanya i l'augment de la mobilitat i de la capacitat d'accedir a qualsevol lloc fa que molta gent s'aventuri a realitzar activitats sense el coneixement previ i la preparació adequada. Els Bombers es troben sovint amb excursionistes perduts o bloquejats que seguien una ruta amb un GPS i, per error en l'aparell o en la ruta baixada d'internet, han acabat en llocs dels quals no sabien sortir per ells mateixos.

En altres serveis de rescats, l'emergència s'ha produït quan el caràcter tècnic de l'activitat ha superat les capacitats de la persona accidentada. Es tracta, per exemple, d'excursionistes que es bloquegen mentre fan una cresta i no són capaços ni d'avançar ni de recular. En altres ocasions, la manca d'informació sobre l'evolució de les condicions meteorològiques ha provocat que les persones afectades s'hagin trobat envoltades per la boira, enmig d'una tempesta o la pluja. En alguns casos, la caiguda del dia supera les expectatives dels excursionistes, especialment si no estan acostumats a moure's per la muntanya i no tenen una formació bàsica.

Una taxa fins ara poc aplicada

La taxa de salvaments al medi natural es pot aplicar en tres supòsits: quan s'ha accedit a una zona assenyalada com a perillosa; quan no es porta l'equipament adequat i quan se sol·licita un servei sense motiu justificat. La mesura s'ha aplicat en sis ocasions: dues van ser el 2011; una al 2013; dues al 2014 i una el 2015. De moment, el 2016 no s'ha demanat cap cobrament de rescat. L'import més elevat que s'ha demanat és de 18.183 euros -si bé se'n va acabar pagant una quantitat inferior- i correspon a un salvament que va requerir tres helicòpters, nou vehicles i 35 bombers per rescatar un esquiador que va provocar una allau després d'endinsar-se a una pista tancada. La quantitat sol·licitada més baixa és de 142 euros, per un fals avís d'incendi el 2015 pel qual es van mobilitzar dos vehicles i quatre bombers.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema