Un estudi de l’organització d’associacions de pares Ceapa, amb una federació a Catalunya -la d’AMPA d’ensenyament secundari Fapaes- situa l’assetjament escolar en una mitjana del 3,77% de l’alumnat, i l’eleva fins al 4,09% a Primària i al 4,37% a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO). Aquestes xifres es desprenen de les respostes de 3.254 famílies, el 96,33% de les quals amb fills escolaritzats a la xarxa pública d’educació.

No obstant això, el 44,38% de les mares i els pares manifesten una preocupació baixa per aquest fenomen en general; el 24,36% comenten que és una cosa que sempre ha passat i 1 de cada 5 apunta que se soluciona quan un es fa gran.

El resum executiu dels resultats, que la Ceapa va avançar dimecres, indica que els menors que pateixen assetjament només sol·liciten ajuda en el 62,61% dels casos, mentre que només un terç dels assetjadors la demanen. Una altra dada significativa és que només el 0,27% dels pares reconeixen que els seus fills són autors d’assetjament escolar.

La majoria de les famílies -el 60,75%- creu que els centres educatius posen mesures contra l’assetjament, però el 28,85% diu que han d’insistir diverses vegades perquè això succeeixi. De totes maneres, menys de la meitat -el 42,92%- pensen que aquestes mesures són adequades i 3 de cada 10 desconeixen si ho són. El 4,68% de les famílies asseguren que el centre no té intenció d’actuar.

De manera relacionada, el 63,92% de persones que han contestat la Ceapa creuen que la prevenció i el foment de la convivència no són correctes en els seus col·legis i instituts.

Els pares coneixen l’assetjament principalment pels seus fills -en el 72,4% dels casos- i, en menor mesura, pels companys d’aquests -el 16,36%- i els centres escolars -el 10%.

Més de les meitat de les famílies -el 56,9%- pensen que els casos concrets d’assetjament són un assumpte greu o molt greu; i encara més si ho exerceixen els propis fills -així ho reconeixen el 60,57% dels pares.

La meitat dels casos són obra de grups petits, fonamentalment pels propis companys d’aula o curs. L’assetjament més habitual és el verbal, segons el 39,57% de les respostes, encara que sol estar associat amb el de tipus psíquic i el rebuig social.

Les principals conseqüències per a les víctimes són de tipus emocional (40,72%) i a un de cada cinc l’afecta en el rendiment acadèmic. L’assetjament és més habitual en els propis centres (64,5% dels casos) i entre setmana (81,21%).

Les dades de l’estudi, que es va realitzar durant el primer semestre d’aquest any, es basen en un qüestionari anònim difós i recollit a través de les associacions de pares de la confederació Ceapa. El 42,15% han estat contestats per famílies amb fills a l’educació Primària i el 27,58%, a l’ESO.

L’informe complet es lliurarà pròximament al Ministeri de Sanitat, que l’ha subvencionat -tal com va informar la Ceapa la setmana passada.

El president de Ceapa, José Luis Pazos, va indicar que la solució no passa per expulsar l’assetjador del centre educatiu o traslladar la víctima a un altre, sinó que s’ha de treballar en conscienciació i prevenció.

El testimoni dels estudiants

Un altre informe de Ceapa realitzat en el mateix període, i en aquest cas basat en les respostes de 472 menors, assenyala que el 47,89% d’aquests alumnes ha sentit rebuig en alguna ocasió i que el 32,31% ha patit humiliació alguna vegada. Un de cada tres estudiants que pateixen rebuig asseguren que senten soledat per afrontar el problema, ja que un 21,88% no rep ajuda i un 9,38% ni tan sols la demana. Entre els que reben ajuda, el 54,38% cita els pares com a suport. Prop de l’1,5% pateixen de manera permanent rebuig o humiliacions.