la guspira

Res no justifica la secessió, ni el ceo

25.09.2016 | 06:30

"Ara es pot mirar la decadent TV3 del present, perdent audiència pels descosits, a causa d'haver estat transformada deliberadament en un instrument de propaganda política. Les faves estan comptades.
S'ha creat i s'ha consolidat un model de mitjans servils amb el poder polític"

El Centre d' Estudis d'Opinió (CEO) és un organisme súper oficial de la Generalitat que efectua, amb un fort control polític, el que el seu nom indica. Ara informa, respecte que de tots els que vivim a Catalunya, "se sent només català un 14 per cent (de la població)", mentre que un 42 per cent es considera "tan català com espanyol". Per si això fos poca cosa, el CEO també informa que el 42 per cent dels habitants de Catalunya prefereixen el castellà, que considera com a "llengua pròpia", mentre que només un 29 per cent pensa el mateix del català. Totes les dades són espectaculars. Contradiuen l'anàlisi i la política dels independentistes i mostren un fracàs espectacular de la visió lingüística de la Generalitat. Com aspecte molt evident, sobre el qual he estat reflexionant en el darrers mesos, voldria posar sobre la taula el tema dels continguts, tant en la literatura catalana com en els mitjans escrits i audiovisuals també en català. Crec que, en ambdós terrenys, hi ha una forta orientació ideològica -imposada de diverses maneres, però en especial amb les subvencions- que ha fet un mal immens. Ho veig en mi mateix. Interessat pel afers d'actualitat, abans comprava molts més llibres en català que en castellà (ara bé sempre amb prioritat a l'anglès, al francès i a l'italià) però ara en compro més (si bé pocs) en castellà que en català.
En català hi ha una gran abundància de llibres apologètics, sectaris i sense cap interès. Alguns arriben a fer por.
El tema no és menor, sinó gravíssim. Podem anar convertint el català en un llatí que molts en varem haver d'aprendre a l'escola però després l'hem oblidat. Quin paperàs!
En haver estat el primer director general de TV3, jo vaig tenir el privilegi de mostrar com creia que havia de ser un mitjà de comunicació modern en català. Vaig fer tot que vaig poder. Per contrast, ara es pot mirar la decadent TV3 del present, perdent audiència pels descosits, a causa d'haver estat transformada deliberadament en un instrument de propaganda política. Les faves estan comptades.
S'ha creat i consolidat un model de mitjans servils amb el poder polític. L'exdiputat del PSC Joan Ferran ho va encertar dient, sota el tripartit, que a TV3 hi havia un "soviet". Ara cal precisar que tota aquella cadena és un mer soviet.
Per tant, fer que la ciutadania voluntàriament la vegi i escolti és un somni impossible. A més, als polítics en el poder ja els agrada que sigui com és. A aquells que estan fora del poder esperen arribar-hi per fer el mateix a favor del seu propi ideari. Avui, amb la formalitat d'un estudi sociològic, heus ací unes dades que tenen especial força.
Primer, la contradicció entre la realitat més elemental i la política secessionista. Segon, el paper d'una comunicació social esdevinguda propaganda militant. Certament, hi ha més dades d'actualitat. Però no crec que siguin d'aquesta transcendència, almenys fins que no arribi l' hora dels resultats de les eleccions basques i gallegues. En una i en l'altra, el discurs independentista català queda fora, com no sigui per la simpatia independentista casolana per l' esgarrifosa Bildu. Encara no és hora de donar a Catalunya un cop de timó? Potser ja no hi ha ni timó, en espera que no hi hagi ni Catalunya. Renoi, quin tip i quina tristesa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema