Javier Pérez Andújar va dedicar el pregó de les Festes de la Mercè a la Barcelona dels barris, la memòria obrera, als escriptors i dibuixants i a tots aquells que, nascuts a la ciutat o vinguts de fora, han configurat la seva identitat. «Tota la gent de Barcelona cap a Barcelona», va proclamar l'escriptor i articulista en un discurs reivindicatiu, irònic i en ocasions informal, escrit i pronunciat en castellà, la seva llengua materna. Pérez Andújar va evitar entrar en polèmiques amb els sectors independentistes que han qüestionat la seva designació com a pregoner, i que a la mateixa hora celebraven un pregó alternatiu amb Toni Albà. «Barceloneses del mundo, ¡uníos!», va dir per acomiadar-se el pregoner.

Així, les Festes de la Mercè van quedar oficialment inaugurades amb la lectura del Pregó al Saló de Cent de l'Ajuntament. Andújar va entrar al Saló de Cent entre grans aplaudiments dels assistents, que li van donar una càlida benvinguda després que l'autor hagi estat objecte de no poques crítiques.

Ni tan sols la proclama «Tota la gent de Barcelona cap a Barcelona» semblava referir-se als crítics contra el seu paper de pregoner, sinó més aviat una reivindicació que els barris més discriminats formin part també del relat oficial sobre la ciutat. «Bones festes de la Mercè a la gent de Barcelona que vol ser-ne però no l'hi deixen i la segreguen en un Centre d'Internament d'Estrangers, i aquells que en comptes d'estora a casa tenen manta al carrer», va etzibar l'escriptor en un dels moments més reivindicatius del seu discurs.

En el seu pregó, va vindicar la cultura popular barcelonina: el món del còmic, els quioscos, el fanzine, la música punk i la rumba del Gato Pérez (la lletra d'una cançó seva posava el colofó al parlament). També va celebrar l'amor als llibres i a «aquells que es rasquen la butxaca i per això llegeixen llibres de butxaca», i no es va oblidar tampoc dels escriptors, en especial d'aquells (i aquelles) «obligats a ocultar el seu nom o a amagar la seva identitat».

Els barris populars i l'activisme van ser l'altre element destacat del pregó. Uns «blocs, túnels i places» on habita la gent dels barris, «construint l'estat del benestar amb les seves pròpies mans, perquè per alguna cosa eren mà d'obra». Bones festes de la Mercè a tots ells», els va dedicar.