L'exconseller de Presidència Francesc Homs va explicar aquest dilluns durant la seva declaració davant el Tribunal Suprem que el govern espanyol va oferir a la Generalitat un acord en el marc de la consulta del 9-N. Segons ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio, Homs va posar de manifest aquest dilluns que dies abans del 9-N una persona que parlava en nom del govern espanyol es va posar en contacte amb ell per proposar-li que si el dia de la votació el Govern no sortia públicament a analitzar el resultat de la consulta l'Executiu de Rajoy no emprendria cap actuació contra la Generalitat. Homs no ha revelat el nom de la persona que va fer la trucada, però ha assegurat que es va tractar d'una proposta "surrealista i ridícula". Segons ha apuntat, va admetre davant el magistrat que no pot provar aquest contacte, però va assenyalar que tot plegat demostra que hi ha hagut "arbitrarietat" en la presentació de la querella.

La proposta, segons Homs, demostra que en aquest cas "això del dret" va "segons la conveniència" del govern espanyol, perquè "si et portes bé" no et posen una querella, i si et portes malament, sí. "Algú en nom del govern espanyol em va fer arribar aquest missatge", ha dit, i això demostra que "hi ha hagut arbitrarietat en la presentació i en l'acceptació de la querella", ha dit.

L'exconseller de Presidència ha reiterat que la voluntat del govern de la Generalitat no era "desobeir" el TC, sinó "obeir" el mandat del Parlament de Catalunya i fer possible allò que volia la ciutadania. "Nosaltres vam complir la pròpia llei i el mandat del Parlament, perquè també hi havia una llei que estableix que el Govern té l'obligació de facilitar l'exercici de la participació ciutadana i la llibertat ideològica", ha dit.

Homs ha explicat també que aquest dilluns no va respondre les preguntes de la Fiscalia perquè la seva actuació en aquest procés "no li mereix cap respecte", perquè considera que aquest ens actua segons els interessos del govern espanyol.

També ha apuntat que de les preguntes que li va fer aquest dilluns el magistrat se'n desprèn que ell estava convençut que l'ànim de la Generalitat era desobeir el Tribunal Constitucional, com ho demostra la interpretació que la Generalitat ni tan sols podia fer una roda de premsa després de la consulta del 9-N, un extrem "ridícul".

Aquest dilluns, després de declarar davant el Suprem, Homs va insistir que no acatarà "políticament" la sentència que emetin els tribunals contra el procés participatiu del 9-N. "Políticament no acatarem les decisions d'un procés polític i no jurídic sense les garanties que ha de tenir", va subratllar durant la roda de premsa posterior a la seva declaració al Tribunal Suprem.

El missatge que volia donar davant el Suprem, segons ha explicat a Catalunya Ràdio, és que independentment de la sentència, ell, com molta gent a Catalunya, "no deixarem de fer el que estem fent" i de "perseguir l'objectiu que tenim". "No se'n sortiran per la via política, i tampoc per la via judicial", perquè "no ho pararan", ha sentenciat.

Segons va apuntar dilluns, la sentència condemnatòria del cas "ja està dictada" en una mostra més de "l'arbitrarietat i el seguidisme dels interessos del PP" que Homs detecta en les principals institucions de l'Estat, incloses les de Justícia.

"Quan estàs en un judici que qualifiques de polític, vol dir que el dret no compta. La defensa només pot ser política", va insistir quan se li ha preguntar per l'estratègia que faria servir en cas que sigui formalment acusat pel jutge.