Dimecres passat, una mare i tres fills van ser desnonats del pis on vivien, número 74 del carrer Arizala de Barcelona. Per complir l'ordre judicial, les autoritats van requerir la presència dels Mossos d'Esquadra i això no va agradar gens a l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, que en una piulada al Twitter va acusar els agents de fer de «botxins». Al seu temps, l'acusació de la primera autoritat municipal no va caure gens bé al si del cos, i la polèmica a les xarxes socials va estar servida, fins al punt que, ahir, el Sindicat Autònom de Policia (SAP), majoritari als Mossos, emplaçava Colau a «canviar el seu activisme» per una «gestió eficient dels serveis socials». En aquesta línia, el SAP recordava que «ni els membres del cos de Mossos ni els de la resta de cossos policials decideixen l'execució d'un desnonament. La pràctica d'aquesta diligència judicial és decidida per l'autoritat judicial i l'execució d'aquesta és competència de la comitiva judicial», afegia el sindicat.

L'alcaldessa, davan l'allau de crítiques rebudes, rebaixava, ahir, el to de les crítiques i les circumscrivia a la presència dels ?antiavalots dels Mossos, un dispositiu que considera «expcepcional». «Alguna cosa va fallar» -apuntava Colau, que abans d'arribar al càrrec va ser la cara visible de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH), entitat activament bel·ligeant contra els desnonaments- i, per això, afegia, caldrà revisar els protocols amb la Generalitat per evitar-ho. Per a Colau, un desnonament com aquest «no es pot produir a Barcelona».

Els retrets de l'alcaldessa als Mossos van motivar la resposta de diversos alts representants de la Generalitat: «els Mossos compleixen la seva funció policial per ordre judicial, i correspon al conjunt del país establir quin és el marc legal», va declarar el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, que alhora culpava de la situació l'Estat («la voluntat de bona part de la societat catalana i de les institucions es veu sistemàticament limitada i contraprogramada per les decisions del Govern espanyol», afirmava). De la seva banda, la consellera de la Presidència, Neus Munté, veia «ofensives» les crítiques de Colau, i, en declaracions a La Xarxa, admetia que li va «sorprendre moltíssim» la reacció de Colau, perquè malgrat la seva «responsabilitat institucional» l'alcaldessa «va oblidar» que els Mossos complien el seu deure com a «policia judicial», obeint ordres d'un jutge.

Oferta de l'Ajuntament

En aquest context, va transcendir que l'Ajuntament es va oferir a abonar el deute de la mare desnonada per frenar l'execució de l'ordre del jutge, però el propietari de l'immoble s'hi va negar, segons va assegurar el portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Carlos Macías.

El desnonament es va executar amb la presència de diverses furgonetes dels Mossos d'Esquadra antiavalots, que, en una demostració de «violència incomprensible» en paraules d'Ada Colau, van arrossegar als activistes de la PAH que intentaven evitar que la dona i els seus tres fills, dos de quatre anys i una de nou, es quedessin al carrer. Macías va precisar que el consistori va oferir al propietari abonar el deute i pagar un o dos mesos més de lloguer fins que la dona pogués tenir un habitatge social en el qual reallotjar-se. No obstant això, el propietari de la finca, amo de diversos pisos, va refusar la proposta. «No parlem d'un petit propietari», va puntualitzar el portaveu de la PAH, sinó que «és propietari de tota la finca, de trenta habitatges, en els quals només hi viuen deu famílies».

D'altra banda, i segons l'Ajuntament, cap dels desnonaments en els quals ha intervingut la Unitat Contra l'Exclusió Residencial (UCER) municipal entre gener i juliol d'aquest any ha comportat que la família afectada acabés al carrer, segons les dades facilitades ahir pel consistori. La UCER ha intervingut, al llarg del 2016 en 1.515 casos de desnonament i ha aconseguit posposar-ne el 59 % i ha aconseguit solucions definitives o temporals per al 38% dels llogater afectats, va explicar el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner. L'edil va apuntar que que l'activitat d'intervenció municipal en les situacions d'emergència residencial ha crescut «notablement» i que cap dels casos atesos per la UCER «ha acabat amb la família al carrer». És més, només un 2 % de tots els desnonaments a Barcelona estarien fora dels casos que soluciona el consistori, ha assenyalat Montaner. La desnonada va avisar de la seva situació els serveis socials el passat mes de juny i va demanar un habitatge, segons va explicar el regidor. Però la Mesa d'Emergència Social, que busca alternatives d'habitatge a les persones que no poden quedar-se en el seu pis quan la intermediació ha fracassat, no s'ha reunit per aquest cas encara, i ho tenia previst fer a finals d'aquest mes. La Mesa només es reuneix quan fracassa la mediació; en el cas de Sants-Badal, la data del desnonament es coneixia de feia setmanes.