L'exdirectora de Medi Natural de la Generalitat Núria Buenaventura (ICV), que afronta penes d'inhabilitació per concedir autoritzacions de caça presumptament il·legals, es va escudar ahir en què les llicències formaven part d'un pla pilot experimental recomanat pel Síndic de Greuges. En el jutjat penal número 14 de Barcelona es va celebrar ahir el judici contra Núria Buenaventura, exdiputada al Congrés i exdirectora general en el Departament de Medi Ambient entre els anys 2008 i 2010, per a qui la Fiscalia demana vuit anys i mig d'inhabilitació per un delicte de prevaricació.

El ministeri públic, que va investigar Buenaventura arran d'una denúncia dels ecologistes, acusa l'excàrrec d'ICV de prevaricar quan el 2009 va concedir 3.374 autoritzacions excepcionals per a la captura de quatre espècies d'aus protegides mitjançant el mètode de lliga, que estava prohibit per directives europees i per la mateixa legislació aprovada per la conselleria de Medi Ambient.

En la seva declaració en el judici, Buenaventura va al·legar que les autoritzacions de caça, amb les quals es van capturar 65.576 ocells fringíl·lids en viu, eren «ajustades a dret» i formaven part d'un pla experimental que perseguia precisament demostrar que el mètode de caça amb lliga no és selectiu ni aconsellable.

Després de recordar que la normativa preveu acordar excepcionalment llicències de caça amb lliga amb fins científics, Buenaventura va explicar que es va limitar a seguir les recomanacions que va apuntar el Síndic de Greuges, Rafael Ribó -precisament un històric del seu partit-, quan la Federació de Caça li va presentar una queixa per la decisió de Medi Ambient de prohibir aquest mètode de captura.

Segons Buenaventura, quan va dictar la resolució per autoritzar les llicències de caça ho va fer «assessorada» pels tècnics de la Conselleria de Medi Ambient i els serveis jurídics del Departament, i sense rebre pressions ni dels seus superiors ni de les associacions de caçadors.

L'exdirectora general va recalcar que les autoritzacions per a la captura d'aus amb lliga van servir, precisament, per demostrar que aquest mètode de caça no és recomanable des d'un punt de vista mediambiental i que el mateisx Síndic va alertar que, abans de prohibir-lo, en calia comprovar la nocivitat.