El Govern central va rebutjar, ahir, de ple, la petició d'un referèndum anunciada l'Onze de Setembre pel president català, Carles Puigdemont, que ara remarca que només l'impulsarà si és «factible» i «vinculant» i que, en cas contrari, convocarà eleccions el 2017 plantejades com si fossin «constituents». Puigdemont donava a entendre d'aquest manera que perd força la idea de promoure un referèndum unilateral d'independència (RUI), com reclamen la CUP i l'ANC, i que si no pot convocar una consulta amb l'autorització de l'Estat, Catalunya s'encaminaria a unes noves eleccions després de l'estiu de ?l'any que ve.
«Si hi ha un referèndum, ha de ser vinculant, que tingui els estàndards acceptats pel món en participació i validació del resultat; ha de superar totes les proves d'estrès», va afirmar Puigdemont en declaracions a Catalunya Ràdio, des d'on va insistir que aquest procés ha de ser «factible, segur i integrador».
El fet que Puigdemont hagi refredat la idea d'un referèndum unilateral i s'inclini per una convocatòria pactada amb el Govern va rebre la resposta de la presidenta del Grup Parlamentari de la CUP, Mireia Boya, que advertia que caldrà «desobeir fermament» en algun moment per poder fer un plebiscit independentista. Un extrem, el del refredament, que el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, no comparteix: «No tenim sensació de refredament. Per nosaltres no hi ha canvis», declarava ahir en la roda de premsa posterior a la reunió de la permanent nacional d'Esquerra. L'opció del Govern i, per tant, d'ERC i el PDC, continua sent la d'executar el full de ruta acordat, que preveu unes eleccions constituents, argumentava Sabrià. Ara bé, subratllava que els republicans no tanquen la porta a «millorar» el full de ruta. Per això, «si es donés la possibilitat, ?tinguéssim els consens i tinguéssim tècnicament clar com ho faríem, és una opció que valorem». Segons Sabrià, però, avui no es donen les condicions per poder incorporar el RUI al full de ruta.
La petició de Puigdemont d'un referèndum pactat amb l'Estat ja ha estat rebutjada pel Govern per boca de diversos ministres, ja que el cap de l'Executiu, Mariano Rajoy, ha evitat al·ludir a la qüestió catalana en el seu discurs als diputats del PP al Congrés. De campanya electoral a Bilbao, la vicepresidenta del Govern en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, qualificava d'«il·legal» i d'«oportunista» la idea de Puigdemont de convocar unes «eleccions constituents» l'any vinent i de plantejar a l'Estat una nova proposta de referèndum. Per la seva banda, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, avisava que «no és possible avançar en la direcció» apuntada pel president de la Generalitat, ja que el concepte de referèndum independentista pactat no existeix en l'ordenament jurídic espanyol. Sense entrar en les xifres de la mobilització de l'Onze de Setembre, el titular d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, manifestava ahir que sigui el que sigui el nombre de manifestants en la Diada sempre li semblarà «excessiu» quan es tracta de «trencar la unitat d'Espanya».
El PSC?veu un «brindis al sol»
De la seva banda, la secretària d'Organització del PSC, Assumpta Escarp, també rebutjava els plantejaments de Puigdemont: per als socialistes, intentar començar una negociació amb l'Estat «amb el punt més difícil» suposa «fer un brindis al sol, tancar totes les portes al diàleg sobre altres qüestions com el finançament, la llengua o les infraestructures» i, a més, «està condemnat al fracàs». D'altra banda, Escarp va qualifcar de «molt preocupant» que la CUP estigui plantejant el RUI per, segons ella, «provocar una reacció violenta de l'Estat i així eixamplar l'independentisme».
En aquest context, el portaveu parlamentari del PSOE al Congrés dels Diputats, Antonio Hernando, expressava «respecte absolut» dels socialistes espanyols als «centenars de milers de persones que es van manifestar» en la Diada. Els actes reivindicatius de diumenge, va afegir, permeten constatar un cop més que «existeix un problema i un conflicte» i que cal apostar -com assegurat que fa el PSOE- «per la solució a través del diàleg, la negociació i l'acord dins de la llei i la constitució».
La líder de C's al Parlament, Inés Arrimadas, per la seva banda, va advertir Puigdemont que tornar a posar sobre la taula un referèndum on «només se sentin cridats els favorables de la independència i que no tingui reconeixement» pot fer «perdre dos anys més» a Catalunya. La dirigent de la formació taronja veu, a més, en una nova convocatòria electoral a Catalunya el 2017 una «sortida endavant» i no una «aposta de futur»: «Puigdemont és conscient que no podrà aplicar el full de ruta de què tant parlen, per això apel·len de nou al referèndum, tornem a la casella de sortida», va lamentar Arrimadas en una conferència al Fòrum Europa Tribuna Catalunya. La líder de C's a Catalunya, però, admet que l'independentisme està «molt mobilitzat», malgrat que la Diada d'enguany registrés menys participació que la de 2015. Per tot plegat, aposta per una «solució política», perquè no es pot donar «per acabat» el conflicte. Arrimadas veu la seva formació com el «nou interlocutor per tendir ponts i no trencar-los» amb l'Estat. En una crítica a Podem, va posar en dubte que puguin ser «els defensors dels interessos dels catalans quan posen com a reivindicació un referèndum».
