El fet històric inaugural té l'avantatge de la puresa, l'impossible comparació intensifica l'experiència. Així ens sentíem, sense saber-ho, a la Diada barcelonina de 1977. Va estrenar el concepte del «milió de manifestants», comprovàvem in situ què significa veure's arrossegat per onades humanes. Va acabar a trets de goma, els famosos grupuscles. Aquell embrió va coronar tots els seus objectius, la Generalitat en llibertat, una amnistia generosa i un Estatut tramitat en només dos anys. En el meu currículum no figuren més Diades, fa quaranta anys les cantava el mateix Lluís Llach que avui les governa amb rang de diputat de la coalició en el poder. Com a àtom accidental del primer milió de manifestants de la Diada, em sorprèn que s'ausculti el gruix de les successives entregues multitudinàries. En un país sense majoria de res, segons demostra la impossibilitat de formar Govern, tampoc l'independentisme és majoritari. Aquesta limitació no abarateix la seva fortalesa de força més votada, amb PP i PSOE en marges residuals. Ni la dramàtica derrota en vigílies del Barça davant l'Alabès va temperar assistències massives. ¿Tots ells desitgen la independència? Per descomptat que no. ¿Tots ells rebutgen el Govern de Rajoy? Per descomptat que sí. La quota d'independentistes s'ha doblat des del 2011. Només Podem ha frenat l'entusiasme sobiranista, però és notori que no se li ha de reconèixer ni una virtut. Per tant, es manegen arguments rabiosament racials, que ningú s'hauria atrevit a esgrimir el 1977. Provenen dels mateixos llavis que dictaminen amb saviesa que «el futbolista que es troba a disgust en el seu club, acaba per anar-se'n». La política està obligada a bregar amb la realitat. Quan pretén fabricar-la, rep un altre nom. Suárez va reaccionar immediatament al milió de manifestants, pavimentant així mig segle de democràcia. Per l'Informe Setmanal de la televisió de Rajoy, l'únic 11-S té a veure amb Nova York. Al·lèrgic a les veritats absolutes, Richard Rorty proposava «tornar a descriure la història en termes que facin que la democràcia sembli desitjable». Substitueixin «democràcia» per «Espanya» i trobaran la solució. Sense dissolució.