la presència de Carles Puigdemont i Carme Forcadell a les concentracions d'aquesta tarda no és una dada menor, encara que esquivin la de Barcelona i se'n vagin l'un a Salt i l'altra a Tarragona. L'important és que en les quatre edicions anteriors de les convocatòries de l'ANC i Òmnium per la Diada cap dels dos presidents no havia baixat al carrer, sinó que havien romàs als seus despatxos, esperant amb interès però en actitud receptiva. Marcaven una distància, dibuixaven una delimitació, entre el carrer i les institucions. Aquest any, la delimitació s'esvaeix i els presidents no esperen, sinó que hi van.

Artur Mas no va participar a cap de les manifestacions que van començar el 2012. Deia que el seu paper institucional no s'havia de comprometre, per molt que en esperit estigués amb els manifestants. Per això aquest any hi anirà, com a simple particular. Tampoc hi anava la presidenta del Parlament; el seu paper era esperar la visita dels organitzadors, els quals informaven simbòlicament a la cambra legislativa del clam dels centenars de milers de manifestants, perquè fos tingut en compte. I el cert és que, a partir de 2012, les manifestacions van estar impulsant i arrossegant la política institucional. L'exemple més clar va ser aquell "President, posi les urnes" de la llavors presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, al final de la V del 2014: dos mesos més tard les urnes de la consulta van ser posades.

Forcadell va anar quatre anys, del 2012 al 2014, a informar les institucions del resultat de la manifestació. Aquest any ella presideix el Parlament i altres l'hauran d'informar a ella, però no caldria, perquè hi haurà estat. Igual que Carles Puigdemont. La diferència és que, amb una majoria absoluta de diputats independentistes, i no pas sense ensurts i esgarrapades, és el Parlament el que impulsa el procés amb lleis, resolucions i declaracions. Els manifestants no cal que empenyin els parlamentaris, però poden fer-los costat o, si es vol, celebrar festivament la nova situació institucional: els 72 diputats i el nou president independentista des del bressol.

Però el protagonisme de la crida i de l'organització roman a les mans de les mateixes entitats; no se n'han apoderat les institucions ni els partits. Segurament per això, per no robar metafòricament la capçalera, Puigdemont i Forcadell han preferit les cites de Salt i de Tarragona i no aniran a la més multitudinària i mediàtica, que serà la de Barcelona.