Centenars de milers de persones han bategat per la República Catalana des de Barcelona, Tarragona, Lleida, Salt i Berga, els cinc punts on s’han dut a terme les manifestacions organitzades per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. El batec simultani en aquestes cinc localitats, que els manifestants han representat aixecant unes cartolines grogues seguint el ritme de la música i les 63 colles participants amb l’aixecament dels pilars que simbolitzaven els valors de la república catalana, ha estat el punt i final de l’acció, que ha començat a les 17.14 amb el toc de festa del repic de campanes de la Seu Vella de Lleida i que s’ha anat traslladant successivament a Berga, Salt, Tarragona i finalment a Barcelona. Tot seguit, els presidents d’Òmnium, Jordi Cuixart, i de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, han iniciat els seus discursos.

En total, a tot Catalunya han assistit 900.000 persones, segons les guàrdies urbanes de cada una de les localitats. Concretament, a Barcelona han estat 540.000 persones, a Salt 135.200, a Tarragona 50.000, a Berga 60.000 i a Lleida entre 25.000 i 30.000. En canvi, la subdelegació del govern espanyol ha rebaixat a 370.000 persones, de les quals 190.000 persones a Barcelona, 50.000 a Tarragona, 30.000 a Lleida, 60.000 a Salt i 40.000 a Berga.

Tot ha començat a les 17.14 h, quan les campanes de la Seu Vella de Lleida han donat el tret de sortida a l’acció reivindicativa organitzada per les dues entitats en la Diada d’aquest any. Els deu trams previstos a Lleida, que ha viscut la mobilització més massiva per la independència amb 30.000 persones, s'han hagut d'ampliar pel col·lapse de la participació i se n'han habilitat quatre més.

Hi han assistit diverses autoritats com la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, el conseller d'Empresa i Ocupació, Jordi Baiget, o el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé. També hi ha hagut una destacada presència de polítics de diferents partits com Joan Tardà, d'ERC, David Fernández, de la CUP, el diputat de Junts pel Sí, Lluís Llach, o el diputat Jaume Moya de En Comú Podem, entre d'altres.

L'escriptora Maria Barbal ha estat l’encarregada d’obrir els discursos, en aquest cas de la capital del Segrià, ha recordat que "estem a punt de construir l'anhelada República catalana", un "somni" que traspassa línies de frontera" i ha fet una part del seu parlament en aranès.

A Berga més de 60.000 persones vingudes d'una desena de comarques de la Catalunya Central i el Pirineu han omplert els deu trams del Passeig de la Pau i els carrers que hi desembocaven. En total, s'han desplaçat fins a la capital berguedana, que té una població de 16.000 persones, quasi 200 autobusos i 10.000 vehicles particulars.

L'escriptor Màrius Serra ha estat l'encarregat de fer oficial el relleu i l'atleta manresana resident a Berga Núria Picas ha llegit un fragment del manifest. "El somni està a punt d’esdevenir real. Som a un pas!", recollia el text llegit per Picas, afegint que al poble català el guia un anhel que dibuixa un horitzó d'"esperança per a tothom", exemple de "voluntat democràtica" a la història del món amb una "il·lusió immensa pel present i pel futur". "La República Catalana serà un país culte, d’acollida i obert al món", ha conclòs.

El conseller de Justícia, Carles Mundó, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, han participat a la mobilització des de la capital berguedana.

A Salt, on a primera fila, davant els milers de concentrats al llarg del passeig Països Catalans, hi havia el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha participat per primer cop a l'acte de la Diada impulsat des de la societat civil, acompanyat dels consellers de Cultura i Afers Socials, Santi Vila i Dolors Bassa.

Al batec de Salt hi havia més de 60.000 inscrits però, com ja es preveia, la manifestació ha congregat milers de persones més vingudes d'arreu de la demarcació i més enllà. En total, han estat almenys 135.000. La gran afluència de gent ha obligat a "crear" un tram nou al final de tot de l'avinguda, més enllà del límit previst inicialment.

L’encarregat de llegir el manifest ha estat el cantant de Sopa de Cabra, Gerard Quintana, que ha destacat que “la República catalana estarà a punt per defensar i acollir persones perseguides, exiliades i refugiades" i “un món més just on ningú haurà de fugir de casa seva, és el nostre projecte de futur".

També hi ha hagut una nodrida participació de nord-catalans ja que la territorial de l'ANC de la Catalunya del Nord va fer una crida a ser presents al batec de Salt, que ha volgut representar la 'República de la solidaritat i la diversitat'.

Per la seva banda, a Tarragona ha viscut la manifestació més massiva de la ciutat, amb 110.000 persones, que s’han aplegat des del Balcó Mediterrani fins a la plaça Imperial Tarraco. A la ciutat, que ha representat la República en xarxa i de progrés, el manifest l’ha llegit el portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Manolo Tomàs. A la mobilització ha participat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

La rambla s'ha dividit en deu trams, corresponents a les deu comarques diferents, el Tarragonès, el Baix Camp, el Baix Penedès, el Baix Ebre, el Montsià, l'Alt Camp, la Ribera d'Ebre, la Conca de Barberà, la Terra Alta i el Priorat. En aquests deu trams, han actuat 18 colles castelleres arribades d'arreu del territori, que han fet un pilar cadascuna; primer amb el batec a Tarragona i, després, amb el batec conjunt de la República Catalana.

Per últim, a Barcelona, on s’ha dut el darrer acte abans del batec simultani, s’hi han aplegat 540.000 persones al Passeig de Sant Joan i al Passeig Lluís Companys. L’afluència ha superat les expectatives i els manifestants han arribat a superar la Diagonal, fins aproximadament al carrer Roselló. L’encarregat de llegir el manifest ha estat Pere Portabella, que ha fet una crida a defensar les institucions "que ens permetran el dret a l'autodeterminació".

Portabella ha reclamat que tots els sobiranistes que defensen el dret a decidir “l’obligació a treballar plegats perquè el mandat democràtic sigui una realitat” i ha recordat les paraules del recentment desaparegut Jordi Carbonell “que la prudència no ens faci traïdors” al mateix temps que ha demanat que “la impaciència no ens faci trontollar la unitat”. En aquest sentit, el cineasta s’ha felicitat perquè el poble català tingui “força transversalitat i unitat”.

Un cop finalitzades cada una de les accions a Lleida, Berga, Salt, Tarragona i Barcelona s’ha produït el batec simultani a totes aquestes localitats, on els manifestants han aixecat unes cartolines grogues al ritme de la música. Al mateix temps, fins a una seixantena de colles castelleres repartides pels cinc punts han aixecat pilars que simbolitzaven els de la república catalana.

el president de la Generalitattambé els consellers de Cultura i Afers Socials, Santi Vila i Dolors Bassahi havia més de 60.000