Un 11-S tirant pedres contra el propi teulat

11.09.2016 | 06:30

Quan els ha interessat, i ha estat sovint, carregar-se la legislació i el Dret, els independentistes els han contraposat a la democràcia. En una ocasió diguem-ne solemne, la fi d'un ben oficial debat electoral, Mònica Terribas ho va dur a terme amb un èmfasi suprem, contraposant Dret i democràcia, cosa per a la qual cal posseir valor i ignorància. No sé com en el món d'avui es pot parlar de democràcia sense Dret o de Dret sense democràcia ni, encara menys, de contraposició entre ambdós.
Els secessionistes també han mostrat que podien construir situacions falsament democràtiques. Llavors, de sacralització de la democràcia ni cinc de calaix. Tant el fals referèndum del 9-N, com la creació i potenciació de l'ANC i secundàriament de l'Òmnium en són proves òbvies. Els seus dirigents són elegits en eleccions obertes? El seu funcionament ho és, o hi domina qui els subvenciona?
Hi ha més coses. Hi ha el resultat concret de les diguem-ne festivitats, la principal de les quals és l'11-S que se celebra avui. Ha fomentat la irracionalitat més absoluta. La política no es pot considerar a base d'entusiasmes, sinó calmadament, serenament, meditadament.
El mal que ens ha produït aquell entusiasme mai no es podrà quantificar bé. En sanitat és precisament això: inquantificable. Ahir vaig publicar aquí mateix un article de títol "Descobrint la forma de destrucció de la sanitat". Potser, pel seu contingut, és un dels papers més reveladors i importants que he escrit mai. Exposa l'autèntica finalitat, al meu entendre, de les retallades sanitàries. Han generat unes plusvàlues per la privada de milers de milions. Mai no m'havia imaginat res de tan escandalós.
Ahir matí vaig creure que l'article provocaria una justa reacció, atès que és la culminació d'un canvi de model social. Ens han pres la sanitat universal i gratuïta, per sempre més. Fins ara, teníem un model en què rics i pobres en moríem o emmalaltíem igual. Ara els rics seran millor atesos. En els hospitals públics la peça de mobiliari més important seran les cadires per esperar-se. No pas una hora, sinó en casos tot un any.
Amb una absoluta certesa es pot dir que aquest tema no serà -ni ho ha estat mai- tractat per part del secessionisme. La Catalunya independentista ho ha tapat o fins i tot aplaudit. Amb una barreja de cinisme i irresponsabilitat, volen evitar cap reacció dels que ens morirem abans del que ens tocaria. Si algú vol polemitzar sobre aquest tema estic a punt. On sigui i contra qui sigui.
Els que avui es manifestin, han de saber que emparen la destrossa sanitària i moltes altres destrosses, entre les quals també hi figura tot -literalment tot- el catalanisme moderat, l'únic que ha existit històricament, des de la Renaixença ençà. O és que els quatre eixelebrats del grotesc "Sis d'Octubre" són un gran corrent històric?
Ens hem quedat sense res, inclòs sense una visió del món de cap tipus -el segregacionisme només té parracs incoherents - i, malgrat això, avui hi haurà qui reclamarà més del mateix.
Aquest any aquesta bogeria decaurà. L'any vinent ho farà més. Es produirà quant a manifestants i segur que encara més respecte a votants. Augmentarà la proporció d'aquells que veuen la jornada d'avui com la d'unes singular caramelles. Tothom ho veu i tothom ho sap.
O sigui que ningú s'angoixi, excepte per la pèrdua de temps i de seny. En realitat, les seves pedres van contra el seu propi teulat. Tothom preveu que hi hagin menys pedres que mai. Però continuen afectant-nos a tots, per ara.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema