La Diada de l'11 de Setembre a Catalunya representarà aquest any un punt de partida per començar a resoldre diverses incògnites que sobrevolen el mapa polític català i que es resumeixen en les següents deu claus:
1. MOBILITZACIÓ INDEPENDENTISTA MÉS DISPERSA
A diferència de les convocatòries dels últims anys, amb epicentre a la ciutat de Barcelona, aquesta vegada l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural han organitzat una mobilització més dispersa, en cinc punts de Catalunya, amb ànim de no perdre vigor respecte a les convocatòries multitudinàries d'altres anys.
A les 17.14 hores de diumenge, al llarg del Passeig de Sant Joan fins a l'Arc de Triomf, es preveu que es concentrin milers de persones, però aquesta vegada no serà aquest l'únic focus reivindicatiu.
A la mateixa hora estan convocades quatre concentracions més, amb ànim de "descentralitzar" la mobilització sobiranista en aquesta Diada: Tarragona, Lleida, Salt (Gironès) i Berga (Berguedà).
Fins ahir, el número d'inscrits en les mobilitzacions ascendia a 342.000, un 24 % menys que en les mateixes dates l'any passat.
2. ELS 'COMUNS' I COLAU TREPITGEN TERRENY INDEPENDENTISTA
Mentre les enquestes comencen a augurar una batalla per l'hegemonia política a Catalunya entre les forces independentistes i els 'comuns' -confluències de l'esquerra alternativa- en el pròxim cicle electoral, la Diada d'aquest any permetrà veure barrejats als dos espais en les mobilitzacions al carrer.
Figures representatives dels 'comuns', com l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el portaveu d'En Comú Podem al Congrés, Xavier Domènech, o el secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin, han anunciat que assistiran a la manifestació de l'ANC i Òmnium, una cita de la qual s'han desmarcat ICV i EUiA.
Els 'comuns' buscaran també perfil propi el mateix diumenge al matí amb un acte a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), on justament ahir van protagonitzar un altre simbòlic míting al costat d'ERC i la CUP per commemorar la massiva manifestació catalanista de 1976.
3. EL PRESIDENT CATALÀ ES MANIFESTARÀ PER PRIMERA VEGADA
Des que el 2012 l'ANC va començar a organitzar la mobilització independentista de cada Diada, Artur Mas, malgrat solidaritzar-se amb els convocants, va declinar any rere any acudir a la cita, per preservar el seu rol institucional com a president de la Generalitat.
En canvi, el seu successor al càrrec, Carles Puigdemont, no ha tingut problemes per trencar aquesta tradició i sumar-se, en la seva primera Diada com a president, i com solia fer com a alcalde de Girona, a la mobilització de les entitats sobiranistes, en aquest cas a Salt.
4. FORCADELL, PENDENT DEL TC, ESTARÀ A TARRAGONA
Un altre del focus d'atenció de la Diada recaurà sobre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que també ha decidit assistir, a Tarragona, a la mobilització de l'ANC, entitat que va presidir abans de convertir-se en la número dos de Junts pel Sí a les eleccions catalanes del passat 27 de setembre.
Forcadell està pendent de si el Tribunal Constitucional decideix sancionar-la o fins i tot inhabilitar-la per haver desobeït les seves indicacions, en permetre que el ple del Parlament aprovés al juliol unes conclusions sobre el procés constituent català que obrien la porta a una via unilateral cap a la independència.
5. LES FORCES NO SOBIRANISTES MARQUEN PERFIL PROPI
El PSC serà present aquesta nit a l'acte institucional de la Diada, coorganitzat pel Govern i el Parlament, però es desmarcarà de les mobilitzacions de signe sobiranista i, en canvi, acudirà diumenge al matí a l'homenatge a l'expresident xilè Salvador Allende al barri del Carmel de Barcelona.
Com a contrapunt a les convocatòries de l'independentisme, Ciutadans ha organitzat una 'paellada' a Premià de Mar (Maresme) per diumenge al migdia, mentre que el PPC presentarà un manifest a l'Avinguda Josep Tarradellas, la lectura del qual anirà a càrrec del regidor del PP i atleta Jesús Ángel García Bragado.
6. COMPTE ENRERE PER CULMINAR EL PROCÉS INDEPENDENTISTA
El Govern de Carles Puigdemont va prendre possessió al gener amb el compromís de portar Catalunya a les portes de la independència en un termini de 18 mesos, que culminarà al juny de 2017.
Per al sobiranisme, els pròxims mesos seran claus per determinar l'estratègia que hauria de permetre la "desconnexió" de l'Estat i per ampliar el nombre de partidaris de la independència.
7. DEBAT SOBRE UN REFERÈNDUM UNILATERAL D'INDEPENDÈNCIA
Una de les propostes sorgides al món sobiranista per consumar aquesta eventual "desconnexió" és la convocatòria d'un referèndum unilateral d'independència, una vegada constatat el rebuig frontal dels grans partits d'àmbit estatal -menys Podem- a autoritzar una consulta "a l'escocesa" per a Catalunya.
Però la idea d'un referèndum unilateral, defensada per la CUP i l'ANC i ben vista per ERC, genera recels entre amplis sectors del Partit Demòcrata Català, hereu de CDC, que adverteixen del risc que aquesta solució no tingui legitimitat internacional i no assoleixi l'èxit organitzatiu de la consulta del 9N del 2014.
8. EL GOVERN I LA CUP RECONDUEIXEN LA SEVA RELACIÓ ABANS DE LA DIADA
Després del terratrèmol polític provocat pel veto de la CUP al projecte pressupostari del Govern per a 2016, els dos actors han reconduït en les últimes setmanes la seva relació.
Els anticapitalistes ja han garantit el seu 'sí' a Puigdemont en la qüestió de confiança a la qual se sotmetrà el president de la Generalitat el 28 de setembre i aquesta setmana han començat a negociar amb el Govern els Pressupostos per a l'any que ve.
9. LA INCÒGNITA D'UNES TERCERES ELECCIONS GENERALS
Els partits catalans es mantenen a l'expectativa de com s'acabarà resolent el bloqueig polític estatal, que podria derivar en les terceres eleccions generals consecutives.
Per al PDC i ERC serà clau agafar impuls amb la Diada i lligar un pacte pressupostari amb la CUP que estimuli la participació de l'electorat sobiranista en unes hipotètiques eleccions generals i doni estabilitat al Govern amb vista a l'últim tram d'aquesta legislatura.
10. LES OBJECCIONS D'INTERIOR A LES SIGLES DEL PDC
L'antiga Convergència es va refundar al juliol com Partit Demòcrata Català, una denominació que el ministeri de l'Interior no ha acceptat a l'al·legar que podria confondre's amb altres formacions.
El PDC, que ha denunciat una "operació política" del Govern central per posar traves a un dels motors del sobiranisme, ha de donar-se pressa a buscar una sortida que li permeti inscriure's en el registre de partits, per poder presentar-se a unes eventuals terceres eleccions a Espanya.
