Governar a cop de frase èpica

Els mesos de presidència de Puigdemont han sigut pobres en lleis però rics en sentències

28.08.2016 | 06:30
Governar a cop de frase èpica
Governar a cop de frase èpica

Ja que no aprovant lleis, Catalunya es governa a cop de frases èpiques. Anys enrere semblaria impossible, però en l'època de Facebook i Twitter, les frases grandiloqüents donen molt joc, inclús sembla que el país vagi endavant. Per això Presidentmàs va col·locar com a interí al seu lloc una persona que ve del món de la premsa, expert en noves tecnologies: qui millor que Carles Puigdemont per fer declaracions i encabibles en 140 caràcters? L'altre candidat, Paulo Coelho, no tenia carnet del partit.
Acostumat com està a manejar Twitter, el president 2.0 no perd ocasió de deixar anar frases que pretén memorables. Potser amb sort alguna d'aquestes passarà a la història. O no va haver-ne de pronunciar moltes Winston Churchill abans no fos recordat pel seu "només us puc prometre sang, suor i llàgrimes"? Es tracta d'insistir fins a trobar l'adequada. Un dels darrers intents del president ha sigut, per exemple, "Mantindrem la flama fins a aconseguir l'anhel de la generació de la Renaixença, tenir un país lliure". Aquesta se la veu treballada. Incloure "flama" i "anhel" en una mateixa frase ja assegura uns quants fidels amb pell de gallina, i rematar-ho amb el binomi "país lliure" fa aflorar llàgrimes inclús als cors més insensibles. Més exemples: "La salut és la línia mestra de la llibertat de qualsevol país". "Llibertat"" i "país" utilitzats com a comodins per dotar d'èpica una frase que no significa absolutament res. O que si significa alguna cosa és un acudit, en la Catalunya de les retallades i privatitzacions sanitàries més o menys encobertes.
Ja deia Lluís Llach, abans d'aparcar els seus principis, que el meu país és tan petit que cap sencer a la boca del president (o alguna cosa així). Mirin, mirin: "Amb la complicitat i la generositat del món local no hem deixat caure aquest país" declarava, qui sap si referint-se a que gràcies als diners prestats a la força per diputacions i ajuntaments, la Generalitat pot pagar les nòmines i els rebuts a final de mes. El país, sempre el país a punt per adornar qualsevol frase, històrica o no. Si no s'ho creuen, llegeixin més: "Estem construint un sistema policial..." glups, pot pensar algú, però per sort la frase es va intentar arreglar tot seguit "...democràtic i professional, un pilar del país lliure que volem". El sistema policial com a base d'un país lliure, ve't aquí.
En altres ocasions, la frase puigdemontiana no rebutja els graciosos jocs de paraules: "Que els polítics espanyols es posin a treballar ja, perquè portem massa temps en funcions sense funcionar". Noti's com domina la ironia semàntica amb els mots "en funcions" i "funcionar".
"Qualsevol inversor estranger prefereix un país amb projecte com Catalunya", tuiteja, perdó manifesta, un altre dia, sense oblidar que fer país comença per no treure-se'l de la boca. És cert que, abundant tant en la idea, pot semblar que fa una crida que els catalans practiquin l'onanisme: "Un país que s'estima a si mateix, és un país enormement atractiu de cara al món". I igualitari, no podia faltar la igualtat de gènere en un recull de frases escrites expressament per ser titulars a la premsa: "Tenim l'oportunitat de fer un país nou on la igualtat de gènere sigui una de les línies mestres".
"Els millors ponts són aquells que no es dinamiten", va declarar de forma ampul·losa dirigint-se a la CUP. O "La moció de confiança es una nova oportunitat per a tots plegats d'enriquir el full de ruta". La qüestió, com es veu, no és dir res important, la qüestió és dir alguna cosa que soni bé i es pugui retuitejar. Per aquest motiu, un altre dia pot exclamar, sense despentinar-se, cursilades tipus "El diàleg és la nostra nació", "No hi ha repressió ni violència que pugui evitar el desig de la majoria" o "La vocació europea i d'internacionalització de Catalunya és indestructible". Frases buides però sonores, que de ben segur ?voldria haver pronunciat enfilat a una muntanya sagrada, o almenys en un balcó davant d'una multitud enfervorida, però que s'ha de conformar a deixar anar a la mínima ocasió, ?potser en una trista inaugració de fira agrícola, entre mugits de vaca. Sort que existeixen les xarxes per ??fer-se'n ressò. De la frase, no dels mugits.
Sostenia Francisco Casavella que Jordi Pujol ostentava el rècord mundial de pronunciar més vegades "Catalunya" en la mateixa frase, però Puigdemont amenaça de desbancar-lo gràcies al sinònim "país", més curt i fàcil de pronunciar. "Hem decidit fer un país decent i digne, lliure de pobresa, marginació i exclusió social", ha arribat a assegurar també, per a tranquil·litat dels qui pensaven que la intenció era fer un país indecent, indigne, amb creixents bosses de pobresa i amb gran nombre de marginats i exclosos. I el país, sempre el país, sempre posant medalles al país, sigui a l'hora de cuinar, sigui a l'hora de fer esport: "Catalunya lidera mundialment la revolució de la cultura gastronòmica que meravella el món", o "El patrimoni esportiu de Catalunya no és fruit de l'atzar, sinó del compromís i dels valors de la gent d'aquest país". Després d'això, únicament quedava ressaltar que Europa s'ho perd, si no ens vol. Així que... "Catalunya pot aportar amb orgull un marcat accent mediterrani a la construcció europea, i Europa faria bé d'aprofitar-ho" Que en som de ben parits, els catalans, li ha faltat dir alguna vegada. O no li ha faltat: "Som una nació activa, dinàmica i convençuda del seu futur".
Finalment, entre tanta frase buida, èpica i altisonant, potser sí que alguna serà encertada i ens la ?podrem creure. "L'endemà d'una ensulsiada sempre s'alça una generació de constructors disposada a apedaçar allò que els destructors han esparracat". A Catalunya, de ?constructors disposats a treballar per al país mai no n'han faltat, encara que hagin de pagar alguna comissió per poder-ho fer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema