Emparar un dret mai no qüestionat

18.08.2016 | 06:30

Immediatament abans de les vacances, els independentistes van aconseguir que el Parlament aprovés un text deixant a punt la declaració de la independència de Catalunya.
Van crear un còmic «Fòrum Social Constituent» que suprimia la Generalitat, la de divisió de poders i les bases del sistema democràtic. Creava un ens únic i autocràtic, liquidant un sistema concebut per Montesquieu en el segle XVIII, des de l' aleshores generalitzat, i mai més qüestionat en tot el món democràtic.
Inicialment, tot això ho vaig posar en relleu jo, en solitari i després seguit per poquíssims més. Aquí, l'òbvia opressió informativa que ens ofega va poder imposar que el tema no fos aquest, sinó la justa reacció negativa del Govern espanyol.
No hi ha cap altre país europeu - Grècia inclosa - on davant una monstruositat d'aquell gènere no hi hagués hagut una reacció en contra superior, en especial de caràcter cívic. Però aquí no hi ha hagut res de res. Aquesta és la Catalunya del 2016: un país que va ser digne i avui no ho és, a causa d'un quart de segle de pujolisme i una vintena llarga de TV mentidera. Es pot dir més amablement però no pas més certament.
Per tant, caldria una estratègia adient amb aquesta anàlisi. Mentre no és produeixi no estarem ni en la zona de sortida del camí per iniciar la recuperació de la relativa llibertat d'informació que teníem i que se'ns han cruspit. Si algú m'ho vol rebatre que no es talli: tinc tots els més modestos canons dialèctics carregats i a punt. De por, gens ni mica.
L' única cosa que em fa por és la ignorància, la demagògia, la compra de voluntats i la fugida d' estudi. Fa cinc anys que tot això es porta a terme més que res respecte a l' independentisme.
Patim un embogiment parcial que se'ns vol fer passar per generalitzat, quan no crec que ni cap dirigent independentista es pugui creure que el còmic «procés» duri. Però avui no hi ha el valent, o conjunt de valents, que pugui i gosi dir-ho amb totes les lletres amb la intensitat que ho han pogut fer els independentistes durant el darrers cinc anys .
Aviat s'acabarà el parèntesi estiuenc. Es tornarà a treure de l'armari la monstruositat lliberticida i totalitzant per , apa, a tornar a donar voltes inútils sobre un fals tema (la ximpleria independentista) que tots sabem que només és una aparença de problema, com aquella lluita lliure en què els participants sembla que es maten però en realitat amb prou feines es toquen.
El que hem fet és perdre oportunitats. Una d'elles la de participar millor en el procés de formació de govern a Espanya. Aquesta marginació política, buscada, ai las, cofoiament, per l' independentisme, ja comença a ser un hàbit. També és una manera de mostrar que el pujolisme menteix pels descosits. En efecte, durant decennis el pujolisme va estar dient que era crucial la seva participació en la política espanyola i, per tant, en el parlament de l' Estat. Ara diuen el contrari, com si res.
Quan es deia la primera cosa, TV3 li donava la raó. Ara que diu el contrari, la TV del seu amo torna a fer de lloro. Quina llauna!. Però el que importa és que aquesta cançó de l'enfadós engargamellada per la TV del poder independentista està fent aigües. De ser la TV més vista i escoltada ha passat a ser la tercera. Anem bé.
A més, la cabòria independentista ni se sent en els llocs d'esbarjo estiuenc. Ningú en parla, ni cap amic o conegut m'ha dit que ho sentís. A la vegada, els diaris hi han passat de puntetes, excepte el independentistes subvencionats, que com que encara no han pogut assassinar Montesquieu i ni a la separació de poders poden fer el ridícul, com ara la llei els permet. O execrar els «Tampax».
Finalment, la pregunta dels mil milions: com poden ser tan agosarats i desllenguats? Qui encara els vulgui seguir que comenci a passar a davant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema