El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, va advertir que, en un escenari de "desobediència" o "desacatament" de les institucions catalanes a les resolucions del Tribunal Constitucional (TC), "no té sentit" que el Govern i el Parlament segueixin optant per presentar recursos davant d'aquest tribunal.
En una entrevista, Tardà va posar èmfasi en el fet que l'última resolució del TC, que va suspendre les conclusions de la comissió del procés constituent del Parlament i va obrir la porta a emprendre accions penals, visualitza un escenari de tensió creixent, davant el qual considera que "si cal desacatar, desacatarem".
El portaveu d'ERC al Congrés va explicar que al seu partit "no el sorprèn" que l'Estat hagi triat "la via autoritària" per oposar-se a l'independentisme català, encara que en la majoria de països d'Europa en els quals hi ha territoris que també desitgen la independència "s'opta per la via democràtica". "Estem veient com el Govern espanyol ja ha començat a utilitzar la violència judicial i, on abans hi havia canons i violència policial, ara hi ha el TC i el BOE", va assenyalar Tardà.
Això "contrasta", va afegir, "amb la forma d'actuar del Regne Unit respecte a Escòcia, en autoritzar un referèndum, encara que l'Scottish National Party disposava d'un 44% de suports i a les eleccions del 27-S l'independentisme català va obtenir un 48%". Segons la seva opinió, utilitzar la "via autoritària" implicarà a curt o mitjà termini "més setge econòmic contra Catalunya, més clavegueres de l'Estat, més procediments judicials per desobediència i, en definitiva, més judicialització de la política".
Una via pacífica
Davant d'aquesta situació, va afegir, pot ser molt previsible que des de Catalunya "hi hagi una resposta pacífica però ferma" i que s'entri en una fase "gandhiana", de resistència pacífica anàloga com la que va protagonitzar el líder nacionalista indi Mahatma Gandhi.
Segons el portaveu dels republicans a Madrid, Catalunya "reaccionarà cívicament i pacífica" des de la majoria independentista que hi ha al Parlament, encara que en funció dels esdeveniments aquesta situació podria acabar amb gestos d'"unilateralitat" davant "la incapacitat de negociar" amb el govern espanyol.
"Tinc la impressió -va destacar el líder d'ERC- que les conseqüències de la violència judicial comportaran desacataments i escenaris "ghandians", amb la qual cosa presentar recursos (davant el Tribunal Constitucional) no tindrà sentit. De fet, amenaçaran amb la presó, i això també implicaria mesures com multes, imputacions, inhabilitacions i amenaces penals per desobediència".
Al seu entendre, "la via autoritària porta a això i és el motiu pel qual gairebé tots els països democràtics han optat per vies democràtiques, només han optat per la via autoritària la Sèrbia de Milosevic o Turquia contra els kurds", va considerar el dirigent republicà.
El TC és prescindible
Fins ara, tant el Govern de Junts pel Sí com el Parlament han anat presentant recursos a mesura que el TC anava suspenent lleis o resolucions aprovades des de Catalunya, així com també conflictes de competències, i es calcula que en total sumen una cinquantena.
Si Govern i Parlament deixessin de recórrer davant el TC, no seria la primera vegada que això passa a Espanya, ja que el govern basc ja va actuar així en el seu moment quan el líder del PNB encara era Xabier Arzalluz. Segons el mateix Tardà, deixar de presentar recursos davant el TC seria el més coherent amb la "falta de legitimitat" que els partits sobiranistes atorguen a aquest tribunal.
"Es tracta d'un òrgan corromput en les seves funcions -va apuntar- i si la seva funció principal és impartir justícia, això no ho pot fer un òrgan que és parcial. Només cal veure l'afiliació política dels seus membres, començant per la del seu president, que va ser militant del PP", va recordar.
"De fet, la Constitució espanyola està morta a Catalunya des que es va produir la sentència del TC que va dinamitar un Estatut que prèviament havia estat ratificat pel poble català", va opinar Tardà.
