El Govern de Carles Puigdemont ha decidit celebrar l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya a un espai diferent del dels darrers anys. L'executiu ha traslladat la commemoració de l'Onze de Setembre a l'esplanada de davant del Born Centre de Cultura i Memòria, a Barcelona, que els últims dies està d'actualitat per la polèmica i el debat generat per l'exposició que portarà una estàtua del dictador Francisco Franco i altres figures relacionades amb el règim als seus encontorns. L'any passat, l'acte institucional de la Diada va tenir lloc dia 9 de setembre -va avançar-se per la campanya electoral del 27-S- a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Aquest any, però, s'ubica en un altre escenari.
Fonts coneixedores de l'acte han explicat que el Govern ha decidit que la commemoració institucional sigui el dia 10 de setembre a la nit davant l'antic mercat del Born, a la vora del gran pal amb la senyera de 17,14 metres, que ha revifat polèmica en els darrers dies arran d'una exposició. La controvèrsia, però, no és la causa del canvi d'ubicació, donat que la decisió del trasllat ja estava pressa d'abans. Però tot i així, l'acte servirà també per reivindicar l'espai com a emblema de Catalunya i representació de la seva història.
Un acte multicultural
La creació artística que embolcalla l'acte estarà dirigida pel director Josep Maria Mestres, que ja va capitanejar la inauguració del Tricentenari 1714-2014 a la Seu Vella de Lleida. Aquest any s'ha decidit que la commemoració giri al voltant dels migrats -nouvinguts i catalans que han hagut de marxar fora- d'ara i d'anteriors episodis històrics, i de Catalunya com a terra d'acollida. Es pretén recordar i homenatjar les persones que s'han vist obligades a marxar de casa seva a la recerca d'una vida millor. Hi haurà referències als catalans que van deixar la seva terra en les èpoques més difícils; als joves que ara marxen per poder treballar; als murcians, andalusos o extremenys que van arribar a Catalunya al segle XX; als que van fugir de la ?Guerra Civil i les seves conseqüències; a la immigració africana, americana i de l'Europa de l'Est; i a la diàspora siriana que arriba als països europeus.
El vessant musical
Aquest eix temàtic també es veurà reflectit a les actuacions, barrejant tradició catalana i cultures acollides. L'acte està previst que comenci amb El cant de la senyera interpretat per l'Orquestra de l'ESMUC, la Coral Cantiga i el Cor Sant Esteve de Castellar del Vallès. Després s'escoltarà l'himne internacional gitano, amb l'Orquestra de l'ESMUC i el grup RumbAmmazigha. Seguidament el grup de dansa Pol Jiménez ballarà la «Dansa espanyola núm. 5 Andalusa», i el trio de veus negres The Sey Sisters interpretaran Summertime amb l'Orquestra de l'ESMUC i la Coral Càntiga.
Una peça del Nabucco de Verdi i Lluís Llach interpretant amb el grup Obeses Venim del nord, venim del sud seran les actuacions musicals, que donaran pas a un espectacle tradicional africà amb la veu de Touty Mane i la percussió de Ngor Mbaye i Cheihk Koité. Una cançó basada en L'emigrant de Jacint Verdaguer que barrejarà molts dels intèrprets anteriors intentarà també mostrar el mestissatge cultural en la Catalunya com a terra d'acollida. I per acabar, s'interpretarà l'himne nacional de Catalunya, Els Segadors. La tradicional hissada de la senyera es farà aquest any en el gran pal de bandera de 17,14 metres, que també ha estat polèmic darrerament arran d'una piulada del regidor del PSC de Barcelona Daniel Mòdol que l'ha titllat de «porno nacionalista provincià». L'acte institucional al Born també comptarà amb interpretacions i lectures de textos per part de Carme Elías, Pep Munné, Pep Planas i el jove Artur Raurich, un actor nascut el 2002 a Madagascar i que amb només 10 mesos es va traslladar a Catalunya.
