El Tribunal Constitucional (TC) ha admès aquest dilluns a tràmit l’incident d’execució de sentència que divendres va registrar l’Advocacia de l’Estat contra l’aprovació del Parlament de Catalunya de les conclusions de la comissió d’estudi del Procés Constituent. El ple de l’alt tribunal ha pres aquesta decisió per unanimitat i ha decidit donar 20 dies a les parts per presentar al·legacions que considerin oportunes.
El Constitucional obre també la via per a l’adopció de les mesures previstes a l’article 92 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que preveu sancions econòmiques de 3.000 a 30.000 euros i la suspensió de les funcions de càrrecs públics. En aquest sentit, el TC dóna també 20 dies a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i a la resta de membres de la mesa perquè informin sobre el compliment de les resolucions del mateix TC.
L’admissió a tràmit de l’incident d’execució de sentència per part del TC comporta la suspensió automàtica de la resolució del Parlament de Catalunya sobre les conclusions de la comissió d’Estudi del Procés Constituent i el trasllat a la Fiscalia i al Parlament de la petició de nul·litat formulada per l’Advocacia de l’Estat respecte a la decisió de la cambra catalana. En aquest sentit, el tribunal dóna 20 dies de marge a les parts per tal que puguin presentar les seves al·legacions, atenent al que estableix l’article 92.1.2 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional.
La decisió del ple del Constitucional també exigeix notificar personalment la resolució a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a la resta de membres de la Mesa, al secretari general de la cambra catalana, així com al president i als representants del Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, el ple adverteix a tots ells “del seu deure de paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada, informant-los de les eventuals responsabilitats, inclosa la penal”.
El TC també requereix a la presidenta del Parlament a la resta d’integrants de la Mesa i al secretari general que informin sobre el compliment de la sentència de desembre de 2015, que declara inconstitucional la declaració del Parlament que inicia el procés de desconnexió, així com de l’advertència del mateix tribunal a la cambra catalana del 19 de juliol per no seguir amb la desconnexió. En cas que les explicacions de Forcadell i de la resta de requerits no convencin el ple del Constitucional i aquest apreciï un incompliment total o parcial, podria adoptar les mesures coercitives contemplades a l’article 92.4 de la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional.
Entre les sancions previstes a l’esmentat article, la normativa del TC preveu sancions multes de 3.000 a 30.000 euros a les autoritats, empleats públics o particulars que incompleixin les resolucions del Tribunal. També preveu acordar la suspensió de les funcions de les autoritats o empleats públics de l’Administració responsable de l’incompliment, en aquest cas del Parlament de Catalunya. “També podria deduir l’oportú testimoni de particulars per exigir la responsabilitat penal que pugui correspondre”, afegeix la Llei del TC, que obria la via penal.
Un "mecanisme unilateral d'exercici democràtic"
El text aprovat la setmana passada per JxSí i la CUP fixa tres fases del Procés Constituent. La primera, de procés participatiu, una segona de "desconnexió amb l'Estat i convocatòria d'unes eleccions constituents que conformaran l'Assemblea Constituent per redactar un projecte de Constitució", i una tercera per "ratificar-la a nivell popular mitjançant referèndum".
En la primera de les parts, es crearia -segons el text aprovat- el Fòrum Social Constituent, conformat per partits polítics i societat civil organitzada. Aquí es debatrien i formularien un seguit de preguntes sobre continguts de la futura Constitució, que haurien de ser respostes en un procés participatiu pels ciutadans. El que en surti d'aquesta consulta, seria "vinculant" per als redactors del futur text constitucional.
El punt més interessant i polèmic, però, ve en la segona fase. Les conclusions de la comissió diuen que "es completarà la desconnexió amb la legalitat de l'Estat espanyol a través de l'aprovació de les lleis de desconnexió per part del Parlament de Catalunya i un mecanisme unilateral d'exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l'Assemblea Constituent". D'aquesta manera, s'obre la porta, sense concretar-ho, a la possibilitat de convocar un referèndum unilateral d'independència (RUI) o a qualsevol altre instrument semblant sense comptar amb el permís o l'acord de l'Estat. Les conclusions també matisen que les lleis de desconnexió "no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal".
Per últim, la darrera fase parla de donar "plens poders" a l'Assemblea un cop estigui convocada, elegida i constituïda, i que cap de les seves decisions podrà ser tampoc "susceptible de control, suspensió o impugnació" per part de cap tribunal. La fase final descriu també que una vegada l'Assemblea hagi aprovat el projecte de Constitució, "es convocarà un referèndum constitucional per a que el poble aprovi o rebutgi de manera pacífica i democràtica" el text. Les conclusions aprovades també diuen que el Parlament "empara" el procés constituent i per això "insta el Govern a posar a disposició de la ciutadania els recursos que calgui per realitzar un debat constituent de base social, transversal, plural, democràtic i obert". A tal efecte, es diu que es crearà una "comissió de seguiment del Procés Constituent" que vetllarà perquè sigui així.
Tots els grups parlamentaris van participar en el debat, però només JxSí i la CUP hi han votat a favor. CSQP, igual que va fer a la comissió, va votar en contra de les conclusions, el PSC va decidir no votar i el PPC i Ciutadans van abandonar l'hemicicle en el moment de la votació en senyal de protesta.
