Estratègia de tensió i vacances

El passat dia 19, el Tribunal Constitucional envià al Parlament una interlocutòria que no arribava a cridar l'atenció pel seu to suau, pacificador, gens crític i de recerca d'un camí de sortida al carreró provocador i inútil en el qual està ficada la Generalitat.

L'alt tribunal no volia generar més tensió sinó rebaixar-la. He llegit ( i redactat) prou documents judicials per poder constatar la voluntat pacificadora que guiava l'autor o autors d'aquelles línies. Per instants em van fer tornat als antecedents del sinistre «sis d'octubre» del 1934, quan la provocació fou cent per cent catalana.

Llavors jo no hi era, però en va ser un admirable protagonista Amadeu Hurtado (1875-1950). Catalanista, jurista, periodista i home de cultura es tornaria a morir en veure que la politiqueria dominant, per molt poc, però dominant, continua sent impresentable, provocadora.

Això fa que en aquests dies torni a ser necessària la lectura del magnífic llibre d'Hurtado, Abans del sis d' octubre (un dietari) (Quaderns Crema, Barcelona 2008). Si us plau, facin-ho i demanin-se com, aquí i ara, es pot ser tan perseverant en la maldat. Valdria la pena que desaparegués TV3 i que amb quatre dies de debat lliure es pogués fer tornar a l' infern el diable de la bestiesa independentista.

Ahir, les coses encara no acaben d'anar per aquest camí. La resposta catalana a la pacificació que palesament volia el Tribunal Constitucional es donà dimecres en forma d' aprovació pel ple del Parlament del ridícul i brutal document secessionista ja aprovat en comissió.

N'estic escrivint fa dies. Substitueix la Generalitat que per un ultraesquerrà «Fòrum Social» i aniquila la separació de poders, entre altres bestieses inadmissibles, que Hugo Chávez aplaudiria.

Ofesos pel to pacificador del Constitucional, els independentistes, sempre a la recerca de gresca, el volen provocar, al Constitucional. Aquest només pot multar el Parlament (amb un màxim 30.000 euros) o suspendre de les seves funcions a algun càrrec per un temps precís. Actuï com actuï el Tribunal Constitucional, l' independentisme ho està esperant en candeles per fer el caldo gros per a l'11 de setembre. Res de nou. Els cal per a fer demagògia i també per passar l'estona. En efecte, en sis mesos, en la Catalunya de ?Puigdemont no s'ha promulgat una sola llei. Potser troben el problemes reals molt difícils i, en canvi, els diverteix fer volar coloms grandiloqüents.

En els darrers dies he criticat que hàgim arribat a aquest darrer absurd i inútil pastel independentista sense que sectors assenyats n'alertessin. Tanmateix, s'ha vist que Catalunya si que es pot conservava un cert grau de seny que el governamental Junts pel Sí hauria perdut.

Els de CDC en aquesta coalició governamental haurien d'entendre que carregar-se a Mas en el partit està molt bé, però no per assumir ells l'aventurisme ridícul del fallit expresident. Els joves que dominen PDC (exCDC) tenen el telèfon de Lluís Recoder. El podrien trucar i anar junts a prendre cafè. No els hi faria cap mal.

Tot això de l'independentisme està tan resclosit, magrejat i suat que caurà sense deixar res de bo i molt de mal. S'han de preparar. Han de tenir un cap obert i voler una societat oberta, que escasseja. Els independentistes hi han aportat milers de tones

El poc que ha passat, ha excitat els sectors més radicals i més corruptes de CDC. No ho escric d'oïdes ni per passar l'estona. Per això han perdut uns escrúpols que mai no havien tingut. Saben que Puigdemont no és un polític que tingui allò que en els esportistes se' diu «fons». Es pot perfectament cansar. Ara veu que la Commedia dell'Arte (sense art) d'ahir li permetrà superar la moció de confiança però no pas evitar que el proper 11 de setembre continuï esfilagarsant-se. Són els joves arribats, gràcies a ell, a Puigdemont, a la cúpula de CDC els que s'han de fer notar i empènyer vers un camí que no faci riure ni plorar, com el ridículament i inútilment independentista de dimecres.