El Parlament de Catalunya va aprovar ahir les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent que inclouen un «mecanisme unilateral d'exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l'Assemblea Constituent». Tots els grups parlamentaris van participar en el debat però només JxSí i la CUP hi han votat a favor. CSQP, igual que va fer a la comissió, va votar en contra de les conclusions, el PSC va decidir no votar i el PPC i Ciutadans van marxar de l'hemicicle en el moment de la votació en senyal de protesta. El Tribunal Constitucional (TC) ja va demanar, en una interlocutòria del 19, d'impedir qualsevol acció respecte al Procés Constituent.

Les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent, pactades per JxSí i la CUP, només van comptar amb el suport al ple d'aquests dos grups parlamentaris, és a dir, 72 vots a favor. El text va tenir 11 vots en contra dels diputats de CSQP i cap abstenció, ja sigui perquè alguns diputats, com els del PSC, no van votar, o perquè van marxar de l'hemicicle, com és el cas dels grups parlamentaris del PPC i C's. La votació va anar precedida d'un debat de conclusions en què sí que van participar tots els grups parlamentaris.

El diputat de JxSí Lluís Llach va ser l'encarregat d'obrir el debat com a president de la comissió del Procés Constituent però va ser la diputada Marta Rovira qui va exposar les conclusions davant del ple. Rovira va defensar que el Procés Constituent de l'estat català ha de ser «transversal, de base ciutadana i ha de tenir l'aval de les institucions».

En aquest sentit, va lamentar que CSQP, malgrat participar de la comissió, hagi decidit votar en contra també al ple de les conclusions i va advertir que «l'statu quo no es podrà canviar mai demanant permís». La diputada de JxSí va insistir que el Parlament està perfectament legitimat per tirar endavant perquè emana del mandat del 27 de setembre. «Seguirem fent la feina d'acord amb tot un mandat democràtic, no segons una resolució concreta del TC», va sentenciar.

Com ja havia anunciat, CSQP va votar en contra de les conclusions. El diputat Joan Coscubiela va assegurar que la votació d'aquest dimecres «és el primer capítol de la qüestió de confiança» a la qual se sotmetrà el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al setembre. «És la coartada perquè la CUP justifiqui el seu sí a ?Puigdemont i un xec en blanc al vell pujolisme de sempre», va sentenciar Coscubiela.

Les crítiques més dures van venir de la mà dels grups parlamentaris del PPC i C's. El president del grup parlamentari del PPC, Xavier Garcia Albiol, va titllar el debat de «farsa» i va advertir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont ,i el vicepresident, Oriol Junqueras, que «no els sortirà gratis perquè l'estat de dret actuarà», una actuació que el mateix Albiol va vaticinar que «serà més d'hora que tard». Al final del debat, el vicepresident Oriol Junqueras va demanar el torn de paraula per preguntar-li irònicament al líder popular si tenia «alguna informació privilegiada del ministre de l'Interior o algun fiscal que li estigui afinant».

La líder de l'oposició, Inés Arrimadas, va qualificar la jornada com «un dia trist per a la democràcia». Segons Arrimadas, la votació d'aquest dimecres al Parlament és tot «un insult a la separació de poders» i va insistir que va en contra de la majoria social de Catalunya.

Pel que fa al PSC, que no va participar en la votació però es va mantenir als seus escons, Miquel Iceta va assegurar que les conclusions «no són representatives» perquè a la comissió del Procés Constituent hi ha grups que no hi van participar. Segons el president del grup parlamentari socialista, l'únic objectiu que persegueixen les conclusions és «promoure un enfrontament directe entre el Parlament de Catalunya i el Tribunal Constitucional». A més, Iceta va recordar que el PSC sempre s'ha oposat a qualsevol iniciativa de caràcter unilateral perquè «fomenta la divisió entre els catalans».

El líder dels socialistes catalans va carregar durament contra el punt que preveu la creació d'una assemblea constituent que, «un cop convocada, elegida, constituïda, disposarà de plens poders». Miquel Iceta va admetre que aquest punt li crea «neguit» perquè aquesta assemblea «sembla que disposarà de plens poders». «El paper ho aguanta tot, però entendran que tinguem prevencions abans de donar plens poder a un òrgan que no s'haurà de sotmetre a cap autoritat terrenal», va afegir.

El text aprovat per JxSí i la CUP fixa tres fases del Procés Constituent. La primera, de procés participatiu, una segona de «desconnexió amb l'Estat i convocatòria d'unes eleccions constituents que conformaran l'Assemblea Constituent per redactar un projecte de Constitució», i una tercera per «ratificar-la a nivell popular mitjançant referèndum».