Dimecres és pràcticament segur que el ple del Parlament aprovarà l'informe de la Comissió del Procés Constituent. Ho vaig avançar en aquesta col·laboració el passat divendres, amb el títol "Del vot fantasma a la instauració del comunisme". Es pot rellegir fàcilment.

Recolzen aquell document Junts pel Sí i la CUP, que sumen 72 escons, quatre més de la majoria simple (68). Constitueixen una curta majoria simple, quan la llei estableix que per a qualsevol canvi, per mínim que fos, de l'Estatut, caldria la majoria qualificada de dos terços. Votaran en contra Ciutadans, PSC, PP i també Catalunya Sí Que Es Pot. Tot plegat és de bojos, sigui dit només fent d'intrús en l'ofici de notari.

Les conclusions d'aquell document són de trencadissa pura i dura. Senzillament es vol fer desaparèixer l'actual ordenament estatutari i també la separació de poders, que és una base essencial de l'Estat de Dret. El seu odi a la juridicitat és espectacular. Tot està escrit en negre sobre blanc.

En el curt termini, és obvi que intervindrà el Tribunal Constitucional. Amb la Constitució i tot el Dret Positiu a la mà, la mesura més lògica (i més esperada per tothom) és la imputació de tota la Mesa del Parlament. Seria jurídicament criticable que aquesta no es donés. Crec que estem en un cas de manual de "xoc de trens". Resulta incomprensible que els mitjans de comunicació no destaquin el que jo, amb tota serenitat, escric i signo. Repeteixo: tot indica que això és així i que va de veres. Que jo hagi constatat, només ho ha vist el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. Ho va expressar fa pocs dies. Com vaig escriure en la meva "Guspira" de divendres, d'entrada desapareixeria l'actual Generalitat de Catalunya, substituïda per un imprecís "Fòrum Social Constituent". El nom ja permet ensumar una pintoresca nostàlgia pel "Fòrum Social del Porto Alegre", pallassada pretensiosa sorgida el 2002. El president brasiler Lula da Silva el va emparar del tot. Ara Lula ha perdut el poder i està imputat per corrupció.

El document, de 36 pàgines, aprovades en comissió del Parlament el 19 de juliol, conté 3 pàgines de conclusions de to i contingut entre jacobí i soviètic. Cal llegir-les. Es troben a la web del Parlament.

La gran pregunta consisteix en saber com s'ha arribat aquí. CDC va néixer a Montserrat, emparada pels monjos. Clandestinament havia usat el nom de "Crist i Catalunya" i de "Catòlics catalans".

Intel·lectualment, el paper aprovat en comissió, que serà essencialment ratificat, no té cap interès positiu, ni constructiu, com no en té la bestiesa del juche, la ideologia totalitària de Corea del Nord.

Serà més aventurisme, ara destinat a fomentar una estratègia de la tensió. Creuen que així podran parar la davallada de l'independentisme. De moment només poden usar les mentides de TV3. Acaben de dir que l'independentisme ha augmentat sumant-hi a Catalunya Sí Que Es Pot, quan aquesta organització i els seus dirigents s'han fet farts de dir que no són independentistes. Tota l'extrema esquerra només vol crear el màxim de mullader possible per poder destruir la nostra societat lliure. Tot és molt sabut, evident i reiteratiu. El que vol "pescar" és la nostra llibertat, que desapareixeria en segons.

Tot plegat succeeix quan encara no està formalment aclarit el vot del PDC (CDC) a favor del PP en el tema de la Mesa del Parlament. Per part de PDC (CDC) l'objecte del troc pot ser tenir grup parlamentari, però hi ha d'haver encara alguna cosa o coses més.

El tema de la conversió de Catalunya en una baldufa comunista és tan greu i exasperant que és millor no fer pronòstics. De moment, els que haurien d'haver alertat d'un greu i real perill són els mitjans de comunicació i les institucions cultes que ens deien que teníem. Però han optat per callar i han estat callant. Això és un fet patètic i gens casual.