Amb el nom canviat, o sense, CDC continua sent el que no hi ha. Qui no se'n sorprengui s'ho ha de fer mirar. Bat tots els rècords: el de ser el partit més corrupte, el d'haver-se carregat el sistema públic de salut, el de tenir a la seva cimera referencial i moral una família impresentable, juntament amb un sistema de corrupció i de control social comparable i més extens, el d'haver destrossat la llibertat d'informació i el d' haver-se cruspit un Palau de la Musical pintorescament mitificat.
Si ells no tinguessin anys de males pràctica, aquestes porques maldats s'haguessin acabat. Els ajuda el fet que el catalans som un poble sentimental, com deia Josep Pla, que quan som afalagats ens ho empassem tot. Pujol i Mas convertiren el cofoisme en una epidèmia letal i, ai las, molt ben acceptada. Ens feien mal i ho sabien.
També havien convertit el PP en el dimoni d' Els Pastorets, en tot. Fins i tot en allò que no se sabia de què anava. El broc era gros. Però ara resulta que és CDC (PDC) que anà a buscar el PP per veure com pot ajudar-lo. A més, em diuen, que CDC va obrar a canvi de res, i a petició d'Homs, quan el PP no els necessitava.
No diuen ni un mot que el dia abans la fiscalia, un ens jerarquitzat, deixés d'imputar a Mas per prevaricació, el delicte més greu que l'afectava, presumptament comesa per Mas el 9-N.
L'aute judicial sobre el 9-N va ser rigorós i equilibrat, de manera palesa i segurament deliberada. Qualsevol de l'ofici ho pot veure. Se'l podia criticar però no pas per dimonitzar al Govern central, com es va fer. Ara resulta que aquell aute és anul·lat, cosa que també és argumentable, però en voler-lo mantenir soterrat, per part catalana, s'entén que especulacions es disparin.
Per part de la Generalitat, i des del moment zero, en tot tema jurídic s'ha jugat a embolicar la troca. Mas sempre ha volgut passar del Dret a la demagògia de carrer, cosa que ha produït un mal immens a la mateixa Generalitat. Ha jugat a provocar i a posar les espases sempre més alçades.
No parlo d'oïdes ni pensant només en el present. Vaig ser amic d'Ángel Latorre (1925-1994), catedràtic de Romà i magistrat del Constitucional per designació del PSOE, durant nou anys. Recordo molt bé com va acabar amb una bona pacificació el tema de la Loapa, infinitament més delicat.
Ángel Latorre hi va tenir un magnífic paper. Ara amb un Mas a la Generalitat i un esvalotament independentista en mitjans públics incendiaris o subvencionats, aquella bona fi seria impossible. Operacions per sota la taula, que objectivament poden implicar més diners per a PDC (ex-CDC ), de l'ordre de més d'un milió d' euros, no poden elements pacificadors.
Com sol passar en els enrenous interns del pujolisme, l'enfrontament obert entre, per un costat, Puigdemont i, per l'altre, Santi Vila preocupa a Mas. El conflicte neix només de la por de Mas que encara incrementi el domini del nou partit per part de Puigdemont. Mas és tan egocèntric que se'n fot de tothom que no sigui ell. Però tem que dissabte es vegi que l'oposició a que Santi Vila presideixi el Consell Nacional del nou partit és essencialment una mostra de l'oposició general dins CDC a Mas i això sí que treu de polleguera a Mas.
Des del primer moment Puigdemont va donar suport clarament Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona, alcaldessa de Sant Cugat i, el que potser per Mas és més greu, antiga col·laboradora directa de Lluís Recoder. Un partidari de Mercè Conesa em diu amb un polsim d'ironia. «Puigdemont fa el paper de pacificador que li correspon, però no crec que a l'hora de la veritat l'ajudi a donar cap vot a Vila, i menys després que Vila hagués dit que somniava ser alcalde de Barcelona. De vegades Vila reconeix que perdrà. La nova CDC mereix estar molt lluny de Mas i també d' Homs».
Mas ha fet mans i mànigues perquè Puigdemont faci veure que també dóna suport a Vila, quan en realitat no és cert. O només ho és de boca enfora. Com en el cas d'Homs les característiques concretes del troc de vots encara no són clares, però reveladores. Mas vol fer tots els papers de l'auca i això l'acaba d' ensorrar, lògicament
