Acord in extremis. JxSí i la CUP van arribar a la sessió de la comissió d'estudi del Procés Constituent deu minuts tard, però amb un acord tancat. Les conclusions pactades entre JxSí i la CUP per tancar la comissió del Procés Constituent van marcar, un cop més, el full de ruta dels independentistes. El text pactat entre els dos grups, i que va ser aprovat ahir, recull que el Procés Constituent «constarà de tres fases: una primera de procés participatiu, una segona de desconnexió amb l'Estat i convocatòria d'unes eleccions constituents que conformaran l'Assemblea Constituent per redactar un projecte de Constitució, i una tercera per ratificar-la popularment mitjançant referèndum».

En la primera de les parts, es crearia -segons el text votat i aprovat- el Fòrum Social Constituent, conformat per partits polítics i societat civil organitzada. Aquí es debatrien i formularien un seguit de preguntes sobre continguts de la futura Constitució, que haurien de ser respostes en un procés participatiu pels ciutadans. El que en surti d'aquesta consulta, seria «vinculant» per als redactors del futur text constitucional.

El punt més interesant i polèmic, però, ve en la segona fase. Les conclusions de la comissió diuen que «es completarà la desconnexió amb la legalitat de l'Estat espanyol a través de l'aprovació de les lleis de desconnexió per part del Parlament de Catalunya i un mecanisme unilateral d'exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l'Assemblea Constituent». D'aquesta manera, s'obre la porta, sense concretar-ho, a la possibilitat de convocar un referèndum unilateral d'independència o a qualsevol altre instrument semblant sense comptar amb el permís o l'acord de l'Estat. Les conclusions també matisen que les lleis de desconnexió «no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal».

Finalment, la darrera fase parla de donar «plens poders» a l'Assemblea un cop estigui convocada, elegida i constituïda, i que cap de les seves decisions podrà ser tampoc «susceptible de control, suspensió o impugnació» per part de cap tribunal. La fase final descriu també que una vegada l'Assemblea hagi aprovat el projecte de Constitució, «es convocarà un referèndum constitucional perquè el poble aprovi o rebutgi de manera pacífica i democràtica» el text. Les conclusions aprovades també diuen que el Parlament «empara» el procés constituent i per això «insta el Govern a posar a disposició de la ciutadania els recursos que calgui per realitzar un debat constituent de base social, transversal, plural, democràtic i obert».

En un seguit de punts de menys transcendència política, el document transaccionat per JxSí i la CUP també diu que «actualment no hi ha cap marge d'acció pel reconeixement del dret a decidir del poble català en l'interior d'un marc jurídic constitucional i legal espanyol», que «l'única manera d'exercir-lo és per la via de la desconnexió i l'activació d'un procés constituent propi» i que el poble de Catalunya «té la legitimitat per començar un procés constituent propi».

El darrer debat

Abans de la votació de les conclusions, tots els grups van intervenir i es van posicionar tot i sabent que s'aprovaria després d'haver estat acordat prèviament. Des de JxSí, Lluís Corominas va «celebrar» el pacte al qual van arribar, i va remarcar que l'acord demostra que els dos grups «conformen una majoria parlamentària sòlida». Mireia Boya, presidenta del grup parlamentari de la CUP, també es va mostrar «completament a favor del referèndum sobre la independència», però constatant que «no pot ser ni consensuat ni pactat amb un Estat com aquest».

Des de l'oposició, el president del grup parlamentari de CSQEP, Lluís Rabell, va carregar durament contra el text acordat, «lamentant profundament» que sigui «un acte propagandístic» que tindria «ni validesa ni legitimitat». Santi Rodríguez, portaveu adjunt del PPC, també va presentar una opinió propera a CSQEP i va acusar JxSí i la CUP «d'instrumentalitzar la comissió en benefici d'un projecte partidista».