La Fiscalia va renunciar a acusar l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau d'un delicte de malversació de fons públics per la consulta del 9-N. En la querella inicial, el ministeri públic incloïa aquest delicte, però ara hi renuncia perquè les despeses relacionades amb la seva organització es van comprometre amb anterioritat a la suspensió del Tribunal Constitucional (TC).

Els fiscals, però, demanen al TSJC que desestimi els recursos presentats per les defenses i jutgi Mas, Ortega i Rigau pels delictes de desobediència i prevaricació. Entre altres arguments, sostenen que van intentar «aparentar» que el procés participatiu va quedar exclusivament en mans de voluntaris, però «en realitat no va ser així». D'aquesta manera, la Fiscalia renuncia a acusar Mas, Ortega i Rigau d'un delicte que pot comportar penes de presó, mentre manté l'acusació per prevaricació i desobediència, pel quals estan previstes penes d'inhabilitació.

El ministeri públic argumenta que durant la investigació s'ha constatat que «les despeses relacionades amb l'organització i el desenvolupament de la votació del 9 de novembre del 2014 van ser compromeses amb anterioritat a la suspensió per part del TC». Així, «es van contractar abans», sense perjudici que «alguns es paguin després».

Tot i que apunta «certs dubtes» en la data de contractació del Pavelló de Montjuïc, la Fiscalia creu que «el fet d'haver contractat el servei i compromès la despesa quan encara no existia la suspensió fa que aquest compromís resultés lícit en el seu moment» i que «deixar de pagar el que ha estat legalment compromès» hauria conduït a «reclamacions dels contractistes».

En el mateix escrit, la Fiscalia demana desestimar els recursos presentats per les defenses de Mas, Ortega i Rigau contra la interlocutòria del TSJC de tancament de la instrucció de la causa de la consulta del 9-N. El ministeri públic demana mantenir les acusacions per desobediència i prevaricació per als tres investigats ja que, entre d'altres arguments, considera que l'organització i la celebració de la consulta «no van quedar en mans dels voluntaris», com sostenen les defenses.