Va ser a finals del mes de gener quan la policia tailandesa va trobar escampat pel riu Chao Phraya el cos desmembrat de David Bernat, un executiu català de 40 anys que es trobava a Bangkok. Després de celebrar el judici del cas es va determinar que el culpable havia estat Artur Segarra, català també, suposat conegut del difunt. El judici del presumpte assassí va començar dilluns, en el qual Segarra es va declarar innocent i va demanar una revisió de les proves que l'acusació té en contra seva. El jutge va accedir donant un plaç de 15 dies fins a la següent audiència.

Paral·lelament, altres detalls sobre el suposat culpable van sortint a la llum mesos després de produïr-se l'assassinat. Tal com ha pogut saber el Diari de Girona, des de feia uns anys Artur Segarra era assidu a la llibreria "Europa" de Barcelona, un centre que actualment està tancat degut a la seva especialització en difondre materials d'ideologia nazi i el propietari del qual va ingressar a la presó.

La llarga història

No fa ni mig any, la capital tailandesa va viure un fet macabre que va encapçalar una de les investigacions més mediàtiques. Un dels que va viure-ho en primera persona va ser Luis Garrido-Julve, un periodista que va seguir molt de prop tota la investigació des la mateixa ciutat.

Garrido havia conegut a Segarra uns mesos abans de que passés tot, el descriu com un amant del món de la nit, que no bevia ni prenia drogues en excés, però que frequentava molt sovint els locals de prostitució. "En aquella època Artur havia fugit d'Espanya acusat pel "Cas Cocoon". És un home molt llest i, a més a més, de la seva intel·ligència té la sort que sap tractar amb la gent. És una persona d'allò més carismàtica i per això se'n sortia de tot amb facilitat", va assegurar.

En aquell mateix moment, David Bernat, un empresari barceloní també es trobava a la capital i, allà, la relació amb Segarra es va fer més estreta. Tal com explica Albert Puig, un barceloní que exerceix de guia a Bangkok, Bernat també era una persona habitual del món nocturn. "Ens vam conèixer una nit en un local del centre. Era un home que es guanyava molt bé la vida i vivia en un apartament molt car. Es movia entre Iraq, Filipines i Tailandia per tema de negocis", va explicar.

Tot apunta a que Segarra i Bernat eren bons coneguts i que el primer l'hauria convidat a casa seva la nit que el va assassinar. "Hi ha imatges d'una càmara de seguretat de l'edifici d'Artur on es veu com els dos entren una nit al seu apartament, però només en surt el propietari" apunta Garrido. Malgrat tot, el periodista no està massa convençut de que tot s'acabi aquí: "Un home que mata a un altre home. Crec que és una explicació molt simplista d'un cas molt més complex -va dir-. Tinc molts dubtes i no crec que ho fes ell sol". Albert Puig també comparteix el mateix punt de vista. "La opinió general és que hi ha un grup molt més gran al darrere, però no s'ha demostrat".

Un cas que va per llarg

Aquesta setmana ha començat el judici d'Artur Segarra com a pressumpte assassí de David Bernat. Tal com va fer al maig, davant de la lectura dels 13 càrrecs pels quals se'l imputaven, l'acusat va al·legar el seu estatus d'innocència i va sol·licitar una revisió de les proves que l'acusació va presentar en contra seva. El jutge va donar llum verd, amb un plaç de dues setmanes per estudiar un total de 169 proves, 3 CD amb fotografies i diverses captures de pantalla que provenen de les càmeres de seguretat del centre penitenciari de Klong Prem, el lloc on es troba el pres des del febrer. Malgrat tot el material, Segarra continua mostrant-se convençut de la seva innocència i va sentenciar que "hi ha una gran diferència entre rebre diners en un compte i robar-los".

A més de les proves físiques, l'acusació va remetre el mateix dilluns una llista amb 95 persones perquè declarin a les properes sessions, que com a mínim, es podrien arribar a allargar durant 25 jornades. La defensa de Segarra va decidir optar a no presentar ningú com a testimoni a favor seu. D'ara en endavant, el presssumpte assassí haurà de restar a l'espera amb l'incògnita d'afrontar una condemna que pot anar des de la presó per un determinat període, a la cadena perpètua i, fins i tot, en l'escenari més extrem, a la pena de mort.