Finalment, Mas ja ni somnia en recuperar la rebatejada CDC ni, encara menys, la ben perduda Generalitat. A la Generalitat el substituí Carles Puigdemont i al partit ho estan fent els obertament partidaris del president de la Generalitat i, per tant, contraris a Mas. Uns pocs ho hem estat exposant des fa mesos, mentre centenars de periodistes no volen veure-ho. Una visita a l'oftalmòleg no els seria sobrera. Mas i els seus residuals partidaris han decidit deixar de somiar truites. Ara es limiten a voler fer creure que no passa res, o que el canvi no té importància. Han esdevingut una variant de la frase de Juli Cèsar, pronunciada quan decidí repudiar, sense cap prova, a la seva tercera esposa, Pompeia: "No n'hi ha prou que la dona del Cèsar sigui honesta: també ha de semblar-ho". Volen fer empassar que al partit Puigdemont no ha guanyat i Mas no ha perdut. Cal tenir valor. Moltes informacions congressuals de l'ex-CDC no són honestes. El més greu ha estat la manera de donar a conèixer el canvi del poder polític en la direcció del partit, amagant la immensa clatellada rebuda per la minoria que encara s'identificava amb Mas.

La versió que les TV i ràdios públiques catalanes, així com els diaris subvencionats, donaren de la primera reunió del congrés per rebatejar CDC va ser potser l'acte més insolent i falsari que mai hagi vist per part dels mitjans de comunicació catalans. El presentaren com una victòria per part de Mas. Va ser i ha continuat sent tot el contrari, en un grau immens. Mas ha quedat ben arraconat.

L'home triat per Mas per a controlar el partit, Jordi Turull, va optar per no presentar-se en veure que seria derrotat. Després s'ha constatat que la partidària de Mas que estarà a la direcció serà Montserrat Candini, alcaldessa de Calella, que té una forta relació amb Felip Puig i, per tant, és una pujolista. El pes lleuger Candini estarà molt en minoria i no representarà cap problema. Més important és el fet que Josep Rull passés a fer costat a Turull, allunyant-se també de Mas.

Queda pendent de veure si la presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, és elegida presidenta del Comitè Nacional del nou partit. El sector guanyador (el de Puigdemont) li havia reservat aquest lloc. Però en el darrer moment va ser vetada pel propi Artur Mas. Hores després Conesa va decidir presentar-se com candidata individual. Si ara guanya amb molts vots de diferència respecte a Santi Vila-que, ves per on, es presenta contra Mercè Conesa, cosa que Mas li ha d'agrair-, serà una campanada amb alta significació política. Diumenge vinent se sabrà. Té un interès afegit diguem-ne gironí que Vila estigui indirectament contra Puigdemont. La cosa ve de lluny.

Preventivament val a dir que les votacions congressuals de CDC (ara potser PDC) no són gaire de fiar, segons vaig saber, i escriure, fa anys. A més, en aquesta ocasió Puigdemont està guanyant tan còmodament que tampoc vol cridar l'atenció. Prefereix la via suau perquè Mas està cuit i fregit. O sigui fora del tot del joc polític.

No cal ser un geni per a constatar que a dia d'avui Mas ha radicalitzat molt el panorama polític català, en la seva vessant independentista i de trencadissa. És un marc on hi destaquen tres noms: Puigdemont, Junqueras i Colau. Ja veurem com es resituen uns en relació amb els altres. En tot cas, la pèrdua, en si mateixa, de Mas és una bona cosa. Molts no l'enyorarem gens ni mica, però caldrà tenir-lo en compte com un immens memorial d'errors.