Pujol confessa ser culpable per «desídia» però nega la «cobdícia»

L'expresident ho reconeix en un text escrit al seu blog l'any 2015 que es va fer públic ahir

13.07.2016 | 06:30
Pujol confessa ser culpable per «desídia» però nega la «cobdícia»

L'expresident català Jordi Pujol va confessar ahir en el seu nou blog a Internet que se sent culpable, encara que no per «cobdícia», sinó per «por, desídia, lleugeresa i feblesa», mentre que va admetre que s'esforça per «resistir l'ofensiva de desprestigi». Investigat per presumpta evasió fiscal, Pujol va trencar un llarg silenci amb una publicació a la pàgina web de l'Associació Serviol, creada per ell mateix el 2015. A l'escrit, fet públic durant la jornada d'ahir, però datat el 5 d'octubre del 2015, el fundador de CDC arrenca amb una referència a la seva situació judicial.
«El sentiment de culpabilitat em ve no per cobdícia, però sí per por, desídia, lleugeresa, feblesa; he comès una falta que no hauria d'haver comès. Que crec que en el seu moment es reconduirà», expressa.
L'expresident de la Generalitat admet que li és «difícil superar l'estat d'ànim» en què es troba i afegeix: «M'hi vaig esforçant, miro de resistir l'ofensiva de desprestigi que m'aboquen a sobre». En tot cas, remarca que tot això es podrà «dilucidar del tot al seu moment» i que no és «el que realment l'angoixa».
En el text, Pujol analitza la situació de Catalunya, Espanya i Europa (abans del Brexit i de les dues eleccions generals), tres àmbits als quals ja no pot dedicar la seva acció política no només pels seus «problemes personals», després de confessar que va tenir diners a Andorra, sinó també perquè «en els tres (àmbits) s'ha anat fent objectivament difícil treballar amb il·lusió i eficàcia, amb entusiasme i ambició».
Pujol assevera que la seva «primera fidelitat ha estat i és Catalunya» i que va creure que era possible l'encaix a Espanya «amb la seva pròpia identitat reconeguda i respectada i amb les eines i competències pertinents».«Aquest era el nostre objectiu col·lectiu. I el meu personal. Però ara ja no ho és», postil·la.
L'expresident català demana no cedir davant la temptació del «finis Cataloniae» perquè el projecte col·lectiu límita amb dificultats «molt grans» que assegura que a ell l'han afectat «d'una manera greu».
«Durant molts anys he contribuït d'una manera important a l'aplicació d'un projecte col·lectiu» que ha donat «un gran progrés a Catalunya» en «tots els ordres» i que també «durant més de quaranta anys ha contribuït al progrés general espanyol, però ara la meva capacitat per fer una contribució positiva ja no existeix», assumeix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema