Un informe policial de 500 pàgines confirma l'«Operació Catalunya»

L'Executiu català afirma que «no es quedarà de braços plegats» per intentar «arribar allà on pugui»

13.07.2016 | 06:30

Un informe policial de 500 pàgines demostra que hi va haver una «Operació Catalunya» per desacreditar els polítics partidaris de la independència de Catalunya durant a passada lesgislatura, segons va publicar ahir El Periodico. En concret, assenyala que aquesta era una de les competències que va assumir el comissari José Villarejo, qui de fet ja ho va deixar entreveure la setmana passada davant del jutge en una peça derivada del «cas Nicolai» que investiga les gravacions il·legals d'una conversa sobre el petit Nicolàs al despatx entre l'excap d'Afers Interns de la Policia, Marcelino Martín Blas, i agents del CNI.
El rotatiu també explica com en aquesta peça separada i en la que afecta globalment Francisco Nicolàs es va trobar una nota amb el nom de Villarejo i el seu advocat i soci, Rafel Redondo, que és l'advocat que va acompanyar l'exnòvia de Jordi PujolFerrussola, Maria Victòria Álvarez, a declarar davant de la policia. Redondo també hauria acompanyat Javier De la Rosa a declarar davant el Jutjat d'Instrucció número 43 de Madrid pel mateix cas, coincidint amb una conversa entre l'empresari i el comissari Villarejo sobre la possibilitat de portar l'assumpte a l'Audiència Nacional.
En l'informe, també es fa constar com el jove Francisco Nicolàs, que va assegurar treballar pel CNI, va contactar amb la família Pujol per oferir-los ajuda en els processos judicials oberts a canvi d'informació que pogués perjudicar ERC i com Oriol Pujol li hauria parlat sobre el germà del president d'ERC i actual vicepresident del Govern, Oriol Junqueras; o com en una altra gravació De la Rosa apuntava que estava «col·laborant» en un informe policial sobre la família Pujol.
Villarejo hauria impulsat l'«Operació Catalunya» junt amb l'excap d'Afers Interns de la Policial, Marcelino Martin Blas, el 2012, coincidint amb períodes electorals, tot i que ambdós van trencar la seva relació de col·laboració i van acabar enfrontats fins que aquest darrer va acabar cessat el 2015.
D'altra banda, durant aquest període la Fiscalia va rebre tres intents per desacreditar polítics catalans, que van acabar arxivats. ERC aquest sentit, Martín Blas i el comissari José Luis Olivera haurien provat de convèncer als fiscals anticorrupció que demanessin al jutge la reobertura del «cas Palau» i es registrés la seu de CiU.
També, els van fer arribar un informe sobre l'exconseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, i el seu germà, i la suposada existència d'uns comptes a Suïssa de l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, que posteriorment es va demostrar que no existien.
Precisament, va ser en alguns d'aquests casos quan el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, en les converses amb Daniel de Alfonso, es va referir a la possibilitat que la Fiscalia podria donar forma a aquestes acusacions, tot i que segons el mateix rotatiu, fonts jurídiques van negar haver-hi col·laborat.

La reacció de la Generalitat
La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, va alertar que l'executiu català no es quedarà «amb els braços plegats» i arribarà «fins on pugui» davant el que va denominar com a «Operació anti-Catalunya» de «persecució, persecució implacable» del moviment independentista.
Per a Munté, «es va demostrant gravació rere gravació, informe rere informe, que tot formava part efectivament d'una operació d'assetjament, enderroc, persecució i de desprestigi del moviment independentista». La consellera va expressar que el Govern no es «quedarà amb els braços plegats» i que desitja «arribar fins on puguem» en aquest assumpte.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema