Mas ha quedat tocat per l'espècie de congrés, o de faràndula, del que queda del seu partit, celebrat el darrer cap de setmana. Tanmateix, respecte a Mas s'ha acreditat una paradoxa. Per un costat, ha aflorat un substrat molt contrari a Mas - que dominà el primer dia de trobada- però, per un altre costat, ahir aquest substrat encara no estava decidit a lliurar una batalla frontal contra Mas. Ja veurem si ho fa d'aquí al dia 23. Personalment, en dubto.

S'ha evitat una batalla fontal contra Mas perquè una bona part del substrat de militants contraris a Mas encara estan afectats per una visió carismàtica i messiànica del lideratge (sigui quin sigui) del seu partit. És una pura ximpleria, creada a pols per Pujol. Ara beneficia Mas, a qui, puntualment, li ha anat molt bé.

Els contraris a Mas poden arribar a penedir-se perquè Mas és allò que se'n diu un «mal amigo»: si pot es venjarà. Tot plegat em recorda el cop de força militar contra el tirà Hassan II que tingué efecte a Skhirat, el juliol del 1971. Els revoltats pogueren matar Hassan II però no gosaren. Alliberat, aquest matà dotzenes de revoltats.

Respecte a Mas, hi ha una part d'aquell ?subs?trat que li fa por real. Ja manen molt i volen manar més. És un conglomerat de quadres d'uns 40 anys encarnat per Mercè Conesa (presidenta de la Diputació de Barcelona), Marc Guerrero i Albert Batet, alcalde de Valls, molt amic de Carles Puigdemont, i altres.

Queda clar que estem davant una revolta «comarcal», no pas «barcelonina». És una dada objectiva. Els esmentats també són propers a Jordi Turull a qui Mas ha triat per a la direcció del rebatejat partit. Turull sempre ha estat «oficialista». Es deixa estimar i, a la vegada, és odiat per la seva vella proximitat a la família Pujol, en especial a Oriol Pujol. Aquest grup podia carregar-se Mas. Però han preferit mantenir un espai propi de poder.

Mas voldria manar tot sol, sentiment que està en la base de tot l' enrenou. Però no podrà fer-ho. Necessitarà el grup que he esmentat o bé aquest li pot donar algun seriós disgust.

En síntesi, no hi ha hagut prou valor per foragitar a Mas, però aquest ha demostrat que està tocat. Unes dades concretes ho acrediten. En efecte, resulta que en el tema del nou nom del partit, Mas sempre es va inclinar per tres opcions que van perdre. Primer per «Més Catalunya». Després per«Junts per Catalunya» i en tercer i darrer lloc per «Partit Nacional Català».

El primer va decaure i els altres dos perderen en votar a mà alçada. La font que m' informa em diu: «Sempre vaig mirar discretament per quin nom es decantava o votava Mas i a continuació vaig votar en contra del nom que ell preferia, precisament per fotre'l. Em consta que molts altres van fer el mateix que jo». Més clar, l'aigua.

Quant a les forces externes, Mas és vist com l'encarnació d' un passat que ningú no enyora. Junqueras creu que, rebatejada o no, el «sorpasso» de CDC per ERC ja s'ha produït. El tema d'actualitat i de futur és i serà la lluita entre Junqueras i Colau per a veure qui dels dos pot arribar a ser president de la Generalitat.

En la meva opinió, la darrera pallassada del canvi de nom de CDC marca el sentit d'un present que inevitablement ens pot portar a més realisme, en ser CDC i la CUP els grans campions de llançament de fum. Goso definir la nova etapa com «la del campi qui pugui, tot i conservant la cadira que sigui, i com sigui». Uns paràgrafs abans també parlava de «manteniment d' espais de poder». En el curt termini, la foguerada de Podem no estimularà més aventures.

Dada cabdal és que Carles Puigdemont no ha volgut estar en la direcció del partit rebatejat. Les escasses mirades que es dedicaren eren forçades. El cor no hi era. Puigdemont va arribar a mostrar un tipus de mirada dita de «pomes agres» que sovint caracteritza el petulant i morrut Mas. La parella no ha nascut per estimar-se. Mas s'estima tant a si mateix que no pot estimar a gaire ningú més. És un fenomen immanent. No pot evitar-ho.

La inefable trobada va mostrar que cap dirigent ni cap partit dels directament afectats pel trist espectacle té cap raó per voler que hi hagi aviat eleccions catalanes, ans al contrari. Ítaca continua estant tapada per les irresponsables fumarades que ells mateixos han llançat.