El 95,6% dels 'Papers de Salamanca' ja són a mans dels seus amos originals

Aquest dilluns, 50 propietaris han rebut els documents que els van ser confiscats arran de la Guerra Civil

06.07.2016 | 06:30
Dos dels propietaris a qui s´ha retornat documentació.

Cares d'alegria i molta emoció entre els assistents aquest dilluns a l'acte de restitució d'una part de la documentació confiscada durant la Guerra Civil a mig centenar de propietaris dels anomenats 'Papers de Salamanca'. Amb aquest ja són quatre els actes que s'han dut a terme i tot i que s'han lliurat la majoria dels documents, més del 95'5%, el conseller de Cultura, Santi Vila, s'ha compromès a restituir-los en la seva totalitat. Vila ha lamentat que l'acte arribi amb tant de retard, "perquè moltes persones s'han quedat pel camí", i ha qüestionat la "qualitat democràtica" de l'estat espanyol pel retard evident en el retorn dels papers. Des de la Comissió de la Memòria, Pilar Rebaque, tot i que ha assenyalat que la lluita "encara no han acabat", s'ha mostrat contenta amb motiu d'un nou acte de "reafirmació democràtica" i un acte de "reparació" per als propietaris d'uns documents "sostrets amb sang", que ajuden a no deixar "impunes" els actes de la dictadura.

Els fons lliurats als propietaris aquest dilluns van arribar a les mans de la Generalitat procedents del Ministeri de Cultura espanyol entre 2008 i 2014. Després de les investigacions per poder-los fer arribar als seus titulars, finalment s'han lliurat documents corresponents a confiscacions fetes a 35 persones, una família, una empresa, sis associacions culturals i esportives, tres entitats religioses, deu associacions polítiques de rereguarda, dotze centres republicans i partits polítics i nou sindicats i entitats afins.

Dels 50 titulars beneficiaris dels fons i documents restituïts, 38 resideixen a Catalunya, cinc a Mèxic, quatre a França, dos a Espanya i un al Brasil. En la major part de les ocasions han estat els néts dels afectats qui han recollit els documents, tot i que també s'ha pogut veure a fills, nebots i besnéts. En l'acte s'han lliurat documents amb un volum equivalent a gairebé 100.000 imatges digitalitzades, que representen prop d'un 10% del total de documentació confiscada a particulars retornada fins ara a Catalunya pel Ministeri de Cultura espanyol.

El director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Francesc Balada, ha agraït la voluntat de molts dels propietaris de cedir els documents a l'ANC perquè els custodiï i els pugui estudiar. Balada ha explicat que localitzar els propietaris dels documents no ha estat una tasca fàcil i ha estat fruit de la intensa recerca realitzada al llarg de l'any 2015, amb l'ajut d'altres arxius locals, ajuntaments, entitats de memòria i diversos particulars i a campanyes a les xarxes socials i al propi web de l'ANC.

Amb els d'aquest dilluns, la institució ja ha identificat més de la meitat dels possibles titulars dels fons i documents retornats per Salamanca. Balada, també amb el compromís del conseller Santi Vila, s'ha compromès a seguir treballant per identificar-ne els hereus.

En l'acte s'han restituït fons i documents als descendents d'alguns polítics rellevats a la Catalunya del primer terç del segle XX. És el cas de les nétes del president del Parlament Joan Casanovas i Maristany (1890-1942), advocat i militant d'Estat Català, que va participar en la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya. Ell va ser president del Parlament l'any 1933 i conseller primer i president del Consell Executiu del Govern de Lluís Companys el 1936. En aquest cas s'han restituït disset monografies de la seva biblioteca personal.

Entre la documentació, també destaca la lliurada sobre la ministra de Sanitat entre el 1936 i 1937 i escriptora anarquista Frederica Montseny, que inclou una monografia, una carta rebuda pel seu company Josep Esgleas enviada pel comitè executiu del POUM, i documentació corresponent als seus pares: Joan Montseny i Teresa Mañé. El nét de la primera ministra del govern espanyol s'ha desplaçat des de França per recollir la documentació dels seus familiars.

D'altra banda també s'ha restituït documentació bibliogràfica d Lluís Nicolau d'Olwer, que per disposició de la seva família serà reintegrada al fons personal del polític i acadèmic que es conserva a l'arxiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Nicolau d'Olwer va ser fundador d'Acció Catalana el 1922, regidor de l'Ajuntament de Barcelona, diputat al Congrés i ministre d'Economia del govern espanyol l'any 1931.

El president de l'arxiu ha destacat la gran "riquesa" dels documents que s'han lliurat. Des de càrrecs polítics rellevants, passant per militants anarquistes, treballadors públics, mestres, empresaris, documentació relativa a partits com ERC o el PSUC i sindicats com UGT o CGT o plataformes que van ajudar a la lluita des de la rereguarda com l'Aliança Nacional de la Dona Jove.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema