Unió Democràtica de Catalunya (UDC) va començar ahir oficialment a girar full a l'era que va marcar Josep Antoni Duran i Lleida al capdavant del partit, amb el repte de tornar a presentar-se a les eleccions catalanes i intentar formar part d'una alternativa de centre catalanista. Amb el lema «On tot torna a començar», els democratacristians van celebrar ahir el seu XXVI congrés a Barcelona i van aprovar una reforma dels seus estatuts i un codi ètic, en un intent de regeneració interna.

Després del cop en les eleccions generals del 20 de desembre, en les quals Unió es va quedar sense representació, Duran va fer un pas enrere com a president del comitè de govern del partit i es va apartar definitivament de la primera línia, després d'haver liderat la formació des d'inicis dels anys vuitanta. En només un any, Unió ha trencat el seu matrimoni amb CDC, ha deixat els seus càrrecs a la Generalitat, ha patit l'escissió del sector independentista, ha perdut tots els seus escons al Parlament i a les Corts, ha vist com es donaven de baixa nombrosos quadres i militants i, a causa del seu deute de 19 milions d'euros, es troba en preconcurs de creditors.

Davant d'aquest panorama, Unió ha celebrat el seu congrés per posar al dia les seves estructures internes i girar full d'alguns aspectes del seu passat, com l'hiperlideratge exercit per Duran o l'ombra de la corrupció que ha esquitxat càrrecs del partit. Al llarg del matí, els compromissaris van debatre i votar les 13 esmenes que seguien vives en la ponència de reforma dels estatuts, aprovada amb un 98,7% de vots a favor, i al codi ètic, amb un 99,6% de suports.

Entre les principals novetats organitzatives figura l'adopció del sistema de primàries obertes a la militància per elegir el president del comitè de govern del partit, els presidents intercomarcals i comarcals del partit i els caps de llista en les cites electorals. A més, s'introdueix una limitació de dos mandats per al president del comitè de govern i els presidents intercomarcals i s'estableix una periodicitat de dos anys per a la celebració de congressos, encara que la direcció només es renovarà cada quatre anys. El codi ètic aprovat estableix que cap investigat o condemnat per corrupció política no pot anar a una llista electoral d'Unió ni formar part dels òrgans de direcció del partit.

En la clausura del congrés, el secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, va explicar que els canvis adoptats pretenen reforçar la «qualitat democràtica» del partit. Cap al mes de setembre està previst que se celebrin les primàries per escollir la nova direcció, que prendrà les regnes del partit, presumiblement, a l'octubre.

Espadaler va assegurar que Unió vol «formar part d'una alternativa» de centre al govern actual de Junts pel Sí, que eviti un «tripartit» d'En Comú Podem, ERC i la CUP. A més, va reptar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a avançar les eleccions si no troba suports parlamentaris alternatius a la CUP i segueix així «captiu» dels anticapitalistes.

Assegut, no a primera fila, sinó al costat d'altres històrics del partit com Ignasi Farreres o Concepció Ferrer, Duran seguia els debats sense intervenir, en un discret segon pla. Qui no va anar a la cita és Joana Ortega, formalment encara membre de la direcció però deslligada i distanciada ja fa temps.