PSOE contra un govern pp i antifrau tancat en fals

30.06.2016 | 06:30

Dimarts vaig revelar crec que amb energia que el PSOE no facilitaria de cap manera la creació d' un govern liderat pel PP, malgrat que em costava de creure-ho. M'hi obligava a fer-ho la importància de les fonts, totes del PSOE i de fora de Catalunya.
Ahir aquell convenciment va augmentar, malgrat que vells dirigents socialistes em diguessin que personalment hi estaven en contra, i així estem. Veurem què passa en la propera reunió del Comitè Federal del PSOE. No faig cap conjectura, ni tampoc veig fàcil que el PP pugui constituir un nou govern amb el PNB i amb alguns altres pocs diputats, arreplegats amb feines i treballs. Si fos així, com es podrien dur a terme grans les reformes en una situació que penjaria d'un fil?
Una vegada més haig de recordar, tristament, el passatge bíblic sobre dues mares que es disputaven un mateix fill. La mare real, com va dictaminar astutament el reiSalomó, era aquella que no volgué dividir la criatura en dos, matant-la.
Crec que una solució equitativa seria la que s'encetés amb un parell o tres de punts bàsics, com reformes legislatives concretes contra la corrupció, refundació d'un sistema de sanitat pública, avui destrossat a Catalunya, reformes en el sistema de finançament i canvis en el sistema electoral. Es podria concretar moltíssim i fixar un termini breu per implementar-les. No hi ha cap dificultat ni complexitat jurídica, en el marc d'una legislatura breu. El problema és voler fer-ho. Ja no estem en el segle XIX sinó que la integració internacional i el marc convencional són tan grans que només queden afinaments.
El que més hauria d'angoixar al PSOE és que un govern minoritari del PP pogués anar tirant uns mesos -cosa difícil d'evitar- per a després convocar, aquell govern minoritari, unes altres eleccions. Si en el període objectivament transitori ho hagués fet bé, amb realitats acomplertes amb penes i treballs i projectes concrets d' interès general ben presentats, podria assolir un vuitanta per cent dels escons. Tothom ho sap. I aleshores què? Personalment no desitjo ni mai he desitjat cap majoria del 80 per cent, fos qui fos el beneficiari. Però ves a saber si els que ara estan tancats a una banal coalició no haurien d'empassar-se la.
No tinc cap dubte que Rajoy hi pensa cada dia.
Certament, hem de tenir molt presents els grans temes però no deixar-ne «colar» cap de falsament secundari. Això és el que va poder passar ahir amb el cessament de l'inefable director, fins ara, de l'Oficina Antifrau de la Generalitat, Daniel de Alfonso. Això d'anar-se'n com si res, ho trobo un regal immerescut i preocupant. Com a mínim, calia aclarir del tot la gravació efectuada amb el ministre de l'Interior
Tot plegat fou un fals punt final d'una operació que no veig gens clara. Gens ni mica. Què és això de tants anys presumptament investigant, des d'una unitat administrativa, ai las no pas judicial, el frau i la corrupció sense trobar pràcticament res? A mi no em lliga, i com milers de ciutadans tinc tot el dret a saber qüestions molt greus.
No ho escric amb un esperit crític més o menys banal. Des del seu inici, l' Oficina Antifrau només m'ha inspirat recel. Quant al paper de De Alfonso crec que els fets són clars. Van des de la seva inefable desentesa amb Maria Victòria Álvarez, l'antiga amistançada de Jordi Pujol Ferrusola, a sorprenents sopars, amb el tema i amb protagonistes de l' antiterrorisme celebrats a Cantàbria per De Alfonso.
La penúltima intervenció de De Alfonso va plantejar tants interrogants i tantes preguntes que tancar ara aquest tema pot ser fer-ho en fals. La defensa social que requereix el frau, la corrupció i coses encara pitjors haurien de ser preses amb més rigor. De fet, tot seria automàtic si no hi hagués un fastigós control social per part del maligne aparell mediàtic de la Generalitat: tendeix a voler situar-se per damunt del Dret i del mer sentit comú. Recordi's la interpretació esbiaixada i interessada que, de tot plegat, en donà TV3 en vigília electoral. O què badem? solia dir sovint Josep Pla.
Mentre es mantingui la cosa aquesta, administrativa, de l'Oficina Antifrau, amb la seva possibilitat de fer nosa al poder judicial i de servir al poder polític, caldrà estar ben amatent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema