El govern espanyol ha obert al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) una nova batalla jurídica amb la Generalitat per a la implantació de la LOMCE a Catalunya. Fonts del Ministeri d'Educació han confirmat que l'Advocat de l'Estat va presentar el passat mes de gener un recurs contenciós-administratiu contra el decret 187/2015 de la Generalitat, que fixa el currículum de l'ESO, tal com ha avançat El Mundo. El govern espanyol considera que el decret incompleix la LOMCE perquè no força els alumnes a elegir als 14 anys si es voldran decantar pel Batxillerat o la FP i perquè no estableix que el castellà també és la llengua vehicular a les aules. La Generalitat ja s'ha personat en contra del recurs de l'Estat. Manté que fer triar els alumnes tan aviat és contraproduent i argumenta que està fent ús del marge que dóna la LOMCE a les autonomies per aplicar els currículums.

La Generalitat va aprovar l'ordenació dels ensenyaments a secundària l'agost del 2015. El decret consolidava el model propi d'adquisició de competències pròpies per reforçar l'orientació educativa i aconseguir que els alumnes prossegueixin els seus estudis un cop acabada l'etapa obligatòria. Ho va fer en base a l'Estatut, que estableix que el Govern té la potestat compartida per a l'establiment dels plans d'estudi de l'ESO, incloent-hi l'ordenació curricular.

L'Estat va considerar que el decret incompleix la LOMCE i fa cas omís del currículum bàsic que va establir el desembre del 2014, principalment perquè la Generalitat no ha distribuït les assignatures entre troncals, específiques i de lliure assignació, com estableix la LOMCE, i perquè esquiva la pretensió del Ministeri de fer elegir els alumnes entre preparar-se pel Batxillerat o la FP als 14 anys creant cinc assignatures que obren una tercera opció mentre no es decideixen.

Fonts de la Generalitat han explicat a l'ACN que malgrat el recurs del govern espanyol, el decret s'ha aplicat amb normalitat perquè no ha estat suspès. A més, apunten que el Govern ja s'ha personat per pronunciar-se en contra dels arguments de l'Advocat de l'Estat i addueixen que la conselleria d'Educació només està fent ús del marge que la LOMCE estableix perquè les autonomies apliquin els currículums que marca la llei.

El govern considera que la pretensió de la LOMCE de fer elegir els alumnes entre Batxillerat o FP és contraproduent. Per aquest motiu va establir una "modalitat mixta" -en paraules de l'exconsellera Irene Rigau- que permet que els alumnes puguin triar amb posterioritat quin dels dos models d'estudis post-obligatoris volen cursar.

Aquest model mitx passa per assignatures com el de Matemàtiques Acadèmiques Aplicades a 3er d'ESO, una via intermitja entre les dues assignatures de matemàtiques que va marcar el Ministeri d'Educació.

Segons el govern espanyol el decret envaeix les competències estatals i contradiu especialment l'esperit de la LOMCE, perquè permet que els alumnes catalans no hagin de triar entre una de les dues opcions des dels 14 anys, mentre que els de la resta de territoris on s'aplica la LOMCE sí que han d'escollir ja les assignatures que predeterminaran si faran el Batxillerat o la FP.