El jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investiga la causa del 9-n va deixar ahir l'expresident català Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau a un pas del judici, davant els indicis que van cometre desobediència i prevaricació en permetre la consulta.

En una interlocutòria, contra la qual cap recurs, el magistrat Joan Manel Abril desestima els recursos presentats per les defenses perquè s'arxivi el cas i dóna un termini de deu dies a la Fiscalia i a les acusacions populars perquè, si ho veuen oportú, presentin els seus escrits de qualificació contra els imputats. Abril va donar així per finalitzada la instrucció del cas per la consulta del 9-N, dos dies després de les eleccions generals i en vigílies del seu cessament com a magistrat del TSJC. El magistrat aprecia indicis que Mas i les exconselleres van desobeir l'ordre del Tribunal Constitucional que suspenia la consulta del 9-N i qüestiona el seu argument que, a partir d'aquest moment, el procés participatiu va quedar exclusivament en mans de voluntaris.

El magistrat raona que, «sota la cobertura formal de l'actuació del voluntariat», l'expresident català Artur Mas i les exconselleres investigades sí que van dur a terme «actuacions contràries» a la providència de suspensió dictada pel TC, i de forma «intencional i conscient» es van negar «obertament a donar compliment al mandat» del Constitucional. També recorda que l'ordre de suspensió va ser comunicada personalment a Mas pel president del TC, pel que, a diferència del que esgrimeixen les defenses, aquesta «tenia un destinatari específic i era inequívoca», tant que el propi gabinet jurídic de la Generalitat admetia en el seu recurs a la resolució que, de no estimar-se, la consulta no podria celebrar-se.

Per al jutge, de la instrucció de la causa es desprèn que «l'organització, la preparació i el desenvolupament de la consulta no es va dur a terme només a través de voluntaris, sinó que van jugar un paper rellevant contractistes privats, que van prestar serveis abonats amb recursos financers públics, amb plena consciència de la desobediència a la suspensió acordada».

Joan Manel Abril també va dir que veu indicis que les actuacions de Mas, Rigau i Ortega «podrien constituir, indiciàriament, el tipus delictiu de desobediència», atès que els seus comportaments van ser «necessaris i nuclears» perquè pogués portar-se a terme la votació, en no deixar sense efecte els contractes que emparaven els serveis per part de contractistes privats.

El magistrat opina que els investigats van poder incórrer en un delicte de prevaricació administrativa per omissió, en no haver dictat aquelles resolucions que impedissin la consulta, amb la finalitat d'«aconseguir la realització de la seva voluntat i anteposar la mateixa a la suspensió ordenada pel Tribunal Constitucional».

Segons el jutge, els imputats «van adoptar aquelles resolucions decisòries i necessàries, algunes en forma verbal, per poder portar a terme el procés de participació del 9N», com va ser impulsar la instal·lació del software necessari per a la votació, la cessió dels centres docents que acollissin els urnes, el trasllat d'ordinadors i la instauració d'un centre internacional de premsa per donar publicitat als resultats.

Mas dóna una visió positiva

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, en una entrevista al TN vespre de la cadena TV3, va sentenciar que la notícia «no és agrable, però que en vista del procés català pot fer que molta gent obri els ulls i vegi com actui el govern que tenim actualment». També va demanar que no és el mateix comparar «un procés amable, que aposta pel futur del país» amb un tipus de irrupció al Parlament com la que va fer Tejero al 23-F per exemple. «Si per posar les urnes ha de passar tot el que estem vivint actualment, vol dir que en el sistema que tenim alguna cosa falla» va sentenciar.