Joan Villadelprat, que va ser administrador únic de la fallida empresa automobílistica basca Epsilon, s'asseu de nou a partir de dilluns en el banc dels acusats, en un judici en el qual el fiscal li demana 8 anys de presó per un delicte societari i un altre d'insolvència punible. Al costat de l'empresari català hi haurà també el britànic Mark Payne, director financer d'Epsilon. Tots dos hauran de respondre davant la Secció Segona de l'Audiència Provincial d'Àlaba per la seva actuació en relació amb aquest fracassat projecte que aspirava a competir en la Fórmula 1 i que va rebre uns 48 milions d'euros en ajudes públiques.

La vista s'iniciarà amb la declaració dels dos acusats dilluns i es prolongarà en principi fins al dijous. Serà la segona vegada que Villadelprat s'enfronta a un judici per aquest fallit projecte. El 2013 l'empresari català ja va haver de passar pel banc dels acusats i va ser condemnat per un jutjat mercantil de Vitòria a pagar 900.000 euros als afectats pels deutes d'Epsilon, en considerar que va ser l'únic responsable de la fallida d'aquesta empresa.

Ara tots dos hauran de respondre per la venda de la branca de competició d'Epsilon a l'escuderia Epic Racing, creada per Payne després que tots dos fossin coneixedors de la situació d'insolvència en la qual es trobava la primera.

El fiscal explica en el seu escrit d'acusació que, malgrat ser coneixedors d'aquesta situació, el britànic va crear al març del 2011 Epic Racing i que, un mes després, Epsilon va vendre a aquesta tots els seus actius vinculats amb la branca automobilística per 200.000 euros, quan aquesta suposava "el 80% de l'actiu patrimonial" de l'empresa de Villadelprat i el seu valor era notablement superior al preu estipulat", que segons un informe pericial ascendia a 1.099.236 euros.

De fet, els 200.000 euros pactats "mai es van arribar a abonar", el que constitueix, segons el fiscal, una prova més de "la voluntat delictiva dels imputats".

Aquesta venda es va fer un mes després que presentessin el preconcurs de creditors d'Epsilon, pel que tots dos sabien que en esqueixar la branca de competició buidaven de "contingut empresarial" Epsilon i així fallien "les legítimes expectatives de cobrament dels seus creditors".

L'objectiu dels acusats, segons la Fiscalia, era "treure de manera fraudulenta" la branca de competició, que era "el pilar" i alma mater d'Epsilon, societat finançada en la seva major part per fons públics del Ministeri de Ciència i Innovació, el Govern Basc, les diputacions d'Àlaba i Gipuzkoa, l'Ajuntament de Vitòria i el Parc Tecnològic d'Àlaba.

A més de les penes de presó, el fiscal reclama que tots dos paguin conjuntament prop de 914.000 euros en concepte de multes i de responsabilitat civil.