El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha elevat diverses qüestions al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la insuficient protecció que atorga la legislació espanyola a les treballadores embarassades, en el cas que siguin acomiadades en un expedient de regulació d'ocupació.
La Sala Social del TSJC ha acordat fer aquestes consultes davant el Tribunal de la Unió Europea abans de resoldre la demanda d'una treballadora de Bankia que estava embarassada en el moment en què va ser acomiadada el 2013, en el marc d'una negociació d'acomiadament col·lectiu.
La treballadora va demandar, després de ser acomiadada, Bankia i les seccions sindicals de CCOO, UGT, ACCAM, SATE i CSICA d'aquesta entitat bancària, així com el Ministeri Fiscal i el Fons de Garantia Salarial, en considerar que l'acomiadament va ser improcedent.
El jutjat social número 1 de Mataró va dictar sentència desestimant la demanda de la dona, que va recórrer llavors davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ara, el TSJC intenta, en aquesta causa, discernir si la normativa interna espanyola aplica correctament l'article 10 de la Directiva europea 92/85, que preveu una prohibició d'acomiadament de dones embarassades, per considerar l'acomiadament en si mateix un risc per a la seva salut, ja que pot produir estrès, intranquil·litat o angoixa.
L'única excepció a la prohibició de l'acomiadament de dones embarassades que preveu la Directiva europea són «supòsits excepcionals no inherents al seu estat». L'alt tribunal català argumenta «la normativa espanyola no prohibeix l'acomiadament de dones embarassades llevat de casos excepcionals».
