El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat la demanda d'una comunitat de veïns del Barri Gòtic de Barcelona contra tres pisos d'ús turístic del seu bloc perquè la seva sola existència no és il·legal. Així, considera que la legislació catalana distingeix entre habitatges d'ús turístic, com és el cas, i apartaments turístics, que inclouen altres serveis, i recorda que els estatuts de la comunitat de veïns no prohibien l'ús turístic i els seus usuaris no van incomplir les normes de convivència. Per tot això, el TSJC revoca una sentència de l'Audiència que havia confirmat una sentència de primera instància on es prohibia l'activitat d'ús turístic a tres pisos del mateix edifici.

L'any 2011 la comunitat de veïns va interposar una demanda per cessar l'activitat de tres habitatges que es llogaven a turistes. La primera sentència i una posterior del 2015 van donar la raó als veïns en considerar que l'activitat era "molesta" i que els turistes feien un ús "excessiu" dels espais comuns, a més de ser una activitat "contrària a la convivència normal".

Els propietaris dels pisos d'ús turístic van recórrer al·legant que el Codi Civil, la Llei del Dret a l'Habitatge del 2002 i la Llei de Control Ambiental de les Activitats del 2009 permeten l'ús turístic d'habitatges particulars, sempre que tinguin llicència administrativa i no incompleixin els estatuts de la comunitat de veïns. A més, recorden que la legislació catalana diferencia entre apartament turístic i habitatge d'ús turístic, que no té serveis complementaris i no està considerat un establiment públic.

La Sala Civil i Penal estima el recurs i considera que “l'ús de l'habitatge d'aquest recurs de cassació amb fins turístics, no consta que estigués prohibit en els estatuts comunitaris quan es va iniciar l'activitat”. “Fins que la delimitació entre els apartaments turístics i els habitatges d'ús turístic es va tornar a produir, els habitatges d'ús turístic van haver de sol·licitar llicència administrativa com a apartament turístic, com en aquest cas”, però actualment la diferència és clara. A més, els pisos tampoc incomplien les normatives de seguretat, higiene, salubritat o medi ambient, ni la normativa urbanística d'usos en aquell sector.

El TSJC analitza la regulació dels apartaments turístics i dels habitatges d’usos turístics i la necessitat de distingir les dues activitats i considera que “no pot concloure's que en abstracte que l'existència d'habitatges d'ús turístic suposi una activitat contrària a la convivència normal en la comunitat, sinó que és necessari que l'ús que se’n fa pugui titllar-se d'anòmal o antisocial, com a conseqüència d'una sèrie de conductes o actuacions que mereixin la consideració d'incíviques, tot i que aquesta anàlisi haurà de produir-se cas per cas”.

Així, cal una prova contundent de l'incompliment d'ordenances cíviques, dels estatuts comunitaris o de les normes mínimes de convivència i no un simple indici d'incomoditat per a la resta de veïns. Així, recorda que altres activitats també poden suposar molèsties pels veïns com despatxos professionals de metges, advocats o gestories. En aquest sentit, el TSJC recorda que el Codi Civil ja preveu compensacions per a la resta de veïns, fent que els propietaris de pisos amb usos no estrictament residencials paguin una major proporció de les despeses comunitàries.